La suma dels efectes de la pandèmia, l’augment dels costos de producció per l’espiral alcista de l’energia i preus dels inputs, i les conseqüències de la guerra a Ucraïna podrien portar al desabastiment i el col·lapse a ramaders i agricultors, incapaços de fer front a més despeses.
Aquest panorama era difícil d’imaginar quan es va dissenyar la política agrària comuna, però donada la gravetat de les circumstàncies, s’hauria de canviar la marxa del Pacte Verd per adaptar-lo a la realitat. L’organització agrària traslladarà en una reunió que tindrà lloc dijous amb la consellera Teresa Jordà una sèrie de mesures excepcionals que caldria posar en marxa per afavorir la producció d’aliments, que inclouen excepcions fiscals i ajuts per donar liquiditat als professionals agraris.
Espanya té una forta dependència importadora del blat de moro i de l’oli de gira-sol d’Ucraïna i del blat tou de mitjana-baixa qualitat de Rússia per a la fabricació d’alimentació animal. En aquests moments l’entitat calcula que queda estoc per a un o com a màxim dos mesos de cereal, amb un agreujant, el preu s’ha disparat des que va esclatar el conflicte bèl·lic.
A la Llotja de Barcelona el blat de moro ha passat de cotitzar 286 €/tona a principis de febrer de 2022 a costar 420 €/tona (cotització de finals de febrer, principis de març), un preu que molts ramaders no poden assumir, i que en última instància acabarà repercutint en els preus finals de la carn i els ous. L’última baula d’aquesta cadena és el consumidor, si no es prenen mesures, aquesta crisi pot derivar en una crisi social.. L’última baula d’aquesta cadena és el consumidor, si no es prenen mesures, aquesta crisi pot derivar en una crisi social.
En aquest context, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya reclama la intervenció de l’Estat per garantir el subministrament d’aliments, i proposa una sèrie de mesures per evitar el col·lapse del sistema productiu, amb l’objectiu de donar liquiditat al sector i rebaixar les exigències mediambientals de la PAC que entrarà en vigor el 2023, en favor de la producció d’aliments.
Per tal d’augmentar la capacitat productiva dels cultius, l’entitat demana que la Comunitat Europea aixequi amb caràcter urgent les restriccions 5% de Superfície d’Interès Ecològic (SIE). Actualment, aquestes terres s’han de deixar en guaret o plantar cultius fixadors de nitrogen, sense utilitzar fitosanitaris.
Si bé la Comunitat Econòmica Europea preveu una sèrie de mesures per regular el mercat, en cas d’un excés de producció, no en disposa per gestionar una crisi de mercat per dèficit de mercaderies, com succeeix ara. Per aquest motiu JARC proposa que s’adrecin aquests recursos per pal·liar els efectes de l’increment dels costos de producció que suporten agricultors i ramaders.
El sector necessita liquiditat, i en aquest sentit l’organització agrària demana que s’aprovin excepcions fiscals en relació amb l’IRPF o la bonificació de l’ús del gasoil agrícola, per exemple. Així com també sol·licita que avanci la bestreta de la DUN, i es prorrogui un any el retorn dels préstecs de la Covid per donar suport als productors, garantir la producció d’aliments i evitar també una crisi social.