Amb l’aplicació de les taxes nord-americanes, queden compromeses les exportacions a l’altre costat de l’Atlàntic, però sobretot la projecció de futur en un mercat estratègic
Si no heu estat tancats en una cova durant les últimes setmanes, deveu estar més o menys al cas de la nova polèmica Trump. Milers de titulars, portades a la premsa, articles en profunditat, hores i hores de tertúlies a la ràdio i la televisió… El president dels Estats Units està fent trontollar l’economia mundial amb el que sembla l’inici d’una guerra comercial. Els tributs a productes estrangers que havia amenaçat d’aplicar el govern trumpista ja són una realitat. Des de dissabte passat, els Estats Units han començat a aplicar la primera part dels aranzels, que graven un 10% tots els productes que entren a territori estatunidenc, i ahir -l’edició d’aquest setmanari es va tancar dimecres al migdia- es va posar en marxa una segona fase, en què s’aplicaran taxes personalitzades per a cada país (de l’11% al 50%). Per a Europa, com ja va anunciar dimarts de la setmana passada el ministre d’Economia espanyol, Carlos Cuerpo, s’aplicarà una taxa aranzelària del 20%, que s’elevarà al 25% per a les exportacions d’acer, alumini i automòbils.
Impacte econòmic
La Cambra de Comerç d’Espanya calcula que, en cas de mantenir-se les taxes de l’administració Trump, les exportacions espanyoles es reduiran un 14%, un fet que provocaria un descens de les vendes, en l’àmbit estatal, d’uns 2.600 milions d’euros l’any. En tot l’Estat, durant el 2024, es van exportar més de 18.000 milions d’euros a l’altre costat de l’oceà. Els sectors principals són la maquinària, els aparells mecànics i el material elèctric i, després, els productes alimentaris i el tabac.
Tres quarts del mateix passa en el mercat que ens toca més de prop, el de la demarcació de Girona. D’acord amb les dades proporcionades per la Cambra de Comerç de Girona a aquest setmanari, el rànquing de les exportacions de les comarques gironines als EUA durant el 2024 va ser encapçalat per la maquinària, seguida del sector de la carn i els subproductes alimentaris. Aquest últim va exportar per valor de més de 38 milions d’euros.
«Exportem a 65 països diferents. Tenim una clara vocació exportadora, en què el 50% dels actius són nacionals i l’altra meitat, majoritàriament, van a parar al nord d’Europa, a Anglaterra sobretot. El mercat dels EUA és molt interessant per continuar desenvolupant-nos. Ara bé, ara mateix és molt incert i inestable», declaren a aquest setmanari fonts de l’empresa garrotxina Noel Alimentaria. És una de les capdavanteres del sector, la principal a la comarca, i afronta l’escenari dels aranzels amb expectació. «Ja operem en molts mercats i el dels EUA no és un dels nostres principals, tot i que és un actiu important. No tenim una decisió presa al respecte. Si els EUA decidís blindar-se, ens intentaríem adaptar. Exportem a molts indrets, ens hem hagut d’habituar a tota mena de situacions econòmiques», remarquen.
En la mateixa línia, el secretari general de la Federació Empresarial de Carns i Indústries Càrnies (FECIC), Ignasi Pons, confirma que l’estatunidenc no és un dels mercats on la indústria càrnia espanyola, en general, els aranzels exporta més en aquests moments, però sí que és «un mercat objectiu del sector». «On exportem més actualment és al mercat xinès. Ara bé, aquesta zona, en comparació a altres països de l’est on exportem, en els últims anys ha experimentat una lleu davallada. És per això que un dels mercats objectiu «futur» és el dels EUA», diu Pons, que afegeix que l’aplicació de les polítiques aranzelàries de Trump obligarà les empreses del sector a diversificar les seves exportacions. «Incidirem més en mercats on ja tenim presència, per exemple l’asiàtic, però exportant altres tipus de productes. Hi ha llocs on venem carn fresca i d’altres on venem carns curades, productes elaborats, etc. Des de fa temps, treballem per trobar noves vies de mercat», explica en declaracions a La Comarca d’Olot.
A l’expectativa
La indústria càrnia va amb peus de plom, no vol mullar-se gaire, sabent que l’actualitat va de pressa i els diàlegs entre els diferents països implicats encara són vigents. «Cal que les autoritats negociïn per veure com es pot reconduir la situació. Perquè estem parlant d’una problemàtica europea… S’ha d’intentar reconduir les relacions amb els EUA», diu el secretari general de la FECIC. I afegeix: «Sempre hi ha hagut dilemes aranzelaris. El que passa és que mai havien estat en mercats tan estratègics». Una de les claus del joc comercial, també per a Pons, és el canvi de les normes a mitja partida. «Pots estar en un mercat on hi ha aranzels, però que te’ls apugin o, directament, te’n facin aparèixer, complica l’assumpte». Els dies compten i caldrà esperar per veure l’abast exacte de tot plegat.
Font: La Comarca d’Olot