Els animals de bestiar poden rebre pinsos que contenen ingredients alimentaris de cultius genèticament modificats (GM). Per exemple, gran part de la farina de soja utilitzada a la UE es produeix a partir de soja modificada genèticament. I l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària ha provat totes les matèries primeres produïdes a partir de cultius GM utilitzats a la UE per a la seguretat alimentària i dels pinsos.
Un gran cos d’investigació científica dóna suport a l’opinió que els cultius transgènics autoritzats són tan segurs per al consum humà o animal com el seu equivalent no transgènic. A més, les matèries primeres derivades dels transgènics s’han inclòs en la fabricació de pinsos per a animals des de fa més de 25 anys. L’aplicació actual de la tecnologia transgènica en els cultius se centra en augmentar els trets beneficiosos per als agricultors herbacis, com ara l’augment dels rendiments i la reducció de l’ús de pesticides. Les matèries primeres disponibles derivades dels cultius transgènics no proporcionen cap avantatge o desavantatge nutricional particular a la ramaderia europea.
El 2007, l’EFSA va informar que molts estudis experimentals amb bestiar havien demostrat que fragments d’ADN recombinant, o proteïnes derivades de plantes transgèniques, no es detectaven en teixits, fluids o productes comestibles d’animals de granja, inclosos pollastres d’engreix, bestiar, porcs o guatlles. I es pot oblidar la idea que el bestiar que consumeix materials vegetals transgènics es converteixen en animals transgènics. Això és tan absurd com dir, un home que menja amanida és una amanida. El concepte “ets el que menges” no està pensat per prendre’s literalment!
Amb el nivell de penetració de la tecnologia d’OGM en els grans països exportadors agrícoles, com els EUA, Brasil i Argentina, les matèries primeres derivades d’OGM s’han convertit en el corrent principal en el comerç mundial de productes bàsics, particularment per a la soja i el blat de moro. La UE encara depèn del mercat mundial per al seu subministrament de pinsos, en particular matèries primeres riques en proteïnes, amb un contingut proteic del 30-50%, de manera que els operadors de la UE han d’importar matèries primeres derivades de cultius transgènics. Els pinsos lliurats als ramaders que contenen més del 0,9% de matèries primeres transgèniques s’etiqueten en conseqüència. Els productes d’origen animal criats en condicions d’agricultura ecològica no es poden alimentar amb pinsos que continguin ingredients produïts a partir de o amb transgènics. A més, s’han desenvolupat diverses iniciatives en diferents Estats membres per atendre la demanda d’altres productes d’origen animal alimentats amb “pinsos no transgènics”. Per tant, l’opció s’ofereix als consumidors que desitgin adquirir aquests productes d’origen animal.
Font: European Livestock Voice