El comerç global de porc s’ha allunyat d’un model impulsat per la Xina cap a un mercat més fragmentat i distribuït regionalment. A mesura que la quota de la Xina en les importacions globals disminueix, la competència entre exportadors s’intensifica en una gamma més àmplia de destinacions. Al mateix temps, els reptes de salut animal, les polítiques comercials i les tensions geopolítiques estan afegint complexitat i volatilitat als fluxos comercials globals.
Resum
El comerç global de porc s’ha tornat cada cop més fragmentat i competitiu, allunyant-se del model centrat en la Xina que va caracteritzar l’última dècada cap a una estructura més diversificada i distribuïda regionalment. Després de la recuperació de la Xina del xoc d’oferta de la pesta porcina africana entre 2018 i 2021, els volums comercials s’han estabilitzat a nivells més baixos des del 2024, reflectint un entorn de mercat més equilibrat però menys dinàmic. La Xina continua sent el major importador mundial de porc, però la seva quota ha disminuït significativament, reduint la seva influència en els fluxos comercials globals. La competència per a l’exportació s’ha intensificat a mesura que els proveïdors competeixen en una gamma més àmplia de mercats de destinació. La UE continua sent el principal exportador, però s’enfronta a una pressió creixent dels EUA, mentre que el Brasil ha enfortit la seva posició i ha diversificat les seves destinacions d’exportació més enllà de la Xina. Al mateix temps, el Sud-est Asiàtic i Mèxic han continuat sent regions clau de demanda a causa dels reptes actuals de salut animal i les restriccions de subministrament domèstic. En un sentit més ampli, el comerç està cada cop més marcat per la dinàmica de la salut animal i la geopolítica, amb polítiques comercials en evolució, aranzels, restriccions sanitàries i disrupcions logístiques que afegeixen complexitat i volatilitat. En aquest entorn més competitiu i menys previsible, els exportadors han d’adaptar-se diversificant els mercats, millorant l’eficiència de costos i enfortint les seves capacitats d’accés al mercat. El Mapa Mundial del Porc RaboResearch 2026 fa realitat aquests canvis, traçant els últims fluxos comercials globals i destacant els mercats clau, productes i desenvolupaments regionals que defineixen el comerç del porc actual.
Descarrega el Mapa Mundial del Porc 2026
El comerç del porc es diversifica a mesura que la influència de la Xina minva
Durant l’última dècada, el comerç mundial de porc ha experimentat un cicle pronunciat d’expansió i correcció posterior. Un dels principals factors va ser l’epidèmia de peste porcina africana (ASF) a la Xina entre 2018 i 2020, que va provocar una forta reducció de l’oferta domèstica de porc i un augment sense precedents de la demanda d’importacions. Tant el volum com el valor van augmentar de manera constant des del 2016 fins a un màxim el 2020 i 2021, quan els volums de comerç global van arribar a uns 12 milions de tones mètriques i els valors s’apropaven als 35.000 milions de dòlars. Va seguir una correcció brusca el 2022 i el 2023, ja que l’oferta xinesa es va recuperar del xoc ASF, amb volums comercials caient fins a poc menys de 10 milions de tones mètriques. Des de 2024, el mercat s’ha estabilitzat, amb una recuperació modesta tant en volum com en valor. Tanmateix, els nivells es mantenen per sota del màxim anterior, cosa que suggereix un entorn comercial global més equilibrat però menys optimista.
Figura 1: El comerç global de porc s’ha normalitzat després de l’augment impulsat per l’ASF
Font: Trade Data Monitor, RaboResearch 2026
Els fluxos comercials han experimentat canvis estructurals significatius des de la recuperació de la Xina de l’ASF. Les importacions de porc de la Xina van assolir el seu màxim cap al 2020 i 2021, després dels quals la producció nacional es va recuperar ràpidament, recolzada per la reconstrucció del ramat de truges i la millora contínua de la productivitat. Al mateix temps, el creixement del consum de porc a la Xina s’ha moderat. Les condicions macroeconòmiques més febles han limitat l’expansió de la demanda, i les preferències dels consumidors s’han desplaçat gradualment cap a proteïnes animals alternatives com l’aviram i la vedella.
Tot i que la Xina continua sent un important importador de porc i vísceres, la seva quota d’importacions globals va disminuir del 43% el 2021 al 23% el 2025. El descens ha estat especialment pronunciat en les importacions de carn de porc, on la demanda s’ha suavitzat estructuralment (vegeu la figura 2). Com a resultat, altres mercats – especialment Mèxic – han guanyat importància com a importadors principals de carn de porc.
Figura 2: Mèxic s’ha convertit en el major importador de carn de porc (excloent les vísceres)
Font: Trade Data Monitor, RaboResearch 2026
El 2025, l’excés d’oferta al mercat xinès del porc es va fer cada cop més evident, reflectit en la caiguda dels preus i el deteriorament dels marges de productors. Les intervencions governamentals s’han centrat en reequilibrar l’oferta i la demanda; Tanmateix, el procés d’adaptació ha estat lent i difícil. Els guanys continus en la productivitat han mantingut nivells elevats de producció, mentre que les febles condicions econòmiques han pesat sobre la demanda.
Mentrestant, el Sud-est Asiàtic ha guanyat protagonisme com a mercat de creixement. Països com les Filipines i el Vietnam han augmentat les importacions per compensar els reptes continus de la malaltia i la producció interna insuficient, proporcionant alternatives per als principals exportadors. De manera similar, les importacions de porc de Mèxic han augmentat dràsticament a causa de les restriccions d’oferta domèstica, convertint-lo en el major importador mundial de carn de porc (excloent les vísceres). Aquest creixement ha beneficiat principalment països exportadors clau, incloent-hi els EUA, el Canadà i el Brasil.
La dinàmica competitiva està remodelant les posicions dels exportadors
La UE ha mantingut la seva posició com a major exportador mundial de porc, tot i que la diferència amb els EUA s’ha anat reduint gradualment (vegeu la figura 3). S’espera que els reptes estructurals a la UE – com l’enduriment de les regulacions ambientals, requisits més estrictes de benestar animal i l’augment dels costos de producció – limitin el creixement. Com a resultat, és probable que la UE perdi gradualment la seva posició de lideratge, amb els EUA emergint com el major exportador global amb el temps. Tanmateix, les tensions comercials persistents entre els EUA i la Xina han donat suport a la competitivitat exportadora europea i han alentit temporalment aquest canvi.
Figura 3: El Brasil ha superat el Canadà per convertir-se en el tercer exportador mundial de porc, després de la UE i els EUA
Font: Trade Data Monitor, RaboResearch 2026
El paper del Brasil en el comerç global de porc també s’ha consolidat cada cop més. Les exportacions brasileres van créixer significativament el 2022 i el 2023, impulsades per una forta demanda xinesa i un clar avantatge de costos. Més recentment, però, la disminució de la demanda d’importacions de la Xina ha impulsat el Brasil a diversificar activament les seves destinacions d’exportació. Les Filipines s’han convertit en el mercat d’exportació més gran del Brasil, amb enviaments que van augmentar més d’un 30% el 2025, recolzats per una forta demanda d’importació vinculada a restriccions d’oferta interna i pèrdues relacionades amb malalties. Això subratlla l’èxit creixent del Brasil en reposicionar-se cap als mercats emergents i reduir la seva dependència de la Xina.
La salut animal i la geopolítica estan modelant el comerç més enllà de la competitivitat de costos
Un enfocament global en evolució envers els brots de malalties animals
L’ASF ha estat el principal motor de volatilitat comercial en els darrers anys. Tot i que la malaltia ha disminuït a la Xina, el seu impacte en la producció i el comerç continua notant-se en altres llocs. A les Filipines, l’ASF està passant d’una fase de crisi a una etapa més controlada, però continua sent una restricció estructural, manent el país dependent de les importacions i donant suport a una forta demanda d’importacions. Al Vietnam, la malaltia ha passat d’epidèmia a estat endèmic des del 2021, impulsant una transformació estructural i una demanda sostinguda d’importacions. A Europa, el control de malalties continua sent un repte persistent – especialment a les regions orientals – i continua representant un risc recurrent per als principals països exportadors. L’epidèmia a Espanya al novembre de 2025 posa de manifest la importància d’aquests esdeveniments, amb impactes substancials en els preus, els marges de producció i l’equilibri global entre oferta i demanda.
Tot i que és poc probable que l’ASF sigui eradicada en els propers anys, s’espera que el seu impacte disruptiu en el comerç global disminueixi gradualment. Països importadors com la Xina, les Filipines i el Japó estan cada cop més disposats a adoptar enfocaments de regionalització, permetent que el comerç continuï des de zones lliures de malalties en lloc d’imposar prohibicions a nivell nacional. Aquest canvi està ajudant a reduir la volatilitat comercial i a preservar l’accés al mercat. Exemples recents inclouen els acords de regionalització entre la Xina i Espanya, el Japó i França, i les Filipines i Polònia, que il·lustren l’acceptació creixent de marcs comercials més flexibles i basats en el risc.
El paper creixent de la geopolítica i les polítiques comercials
Els fluxos comercials ja no estan impulsats exclusivament per la competitivitat de costos. També estan fortament influenciats per decisions polítiques i pels esforços estratègics dels governs per assegurar el subministrament domèstic. Tot i que les importacions xineses de porc procedents dels EUA han disminuït gradualment des del 2020 —reflectint en gran mesura la reducció més àmplia de les importacions a mesura que la producció interna es recuperava—, l’augment de les tensions comercials entre els dos països ha ajudat a consolidar una reestructuració duradora dels fluxos comercials. De manera similar, els aranzels antidumping imposats per la Xina a la carn de porc de la UE el 2025 continuen pesant sobre les exportacions europees de porc. I l’escalada del conflicte al Pròxim Orient a principis de 2026 va comportar un augment dels costos energètics i de càrrega, alhora que va crear reptes logístics significatius per al comerç global. Juntes, aquestes disrupcions han intensificat la competència i han incrementat encara més la pressió sobre els marges. Com a resultat, l’entorn del mercat global es caracteritza cada cop més per cicles recurrents d’excés d’oferta, una volatilitat de preus més elevada i una pressió a la baixa sostinguda sobre la rendibilitat dels exportadors.
Els exportadors globals de porc han d’adaptar-se a un panorama comercial més fragmentat
En general, el comerç mundial de porc ha experimentat un clar canvi estructural, passant d’un sistema impulsat per la Xina cap a un panorama més fragmentat i diversificat. Tot i que la Xina va ser la força dominant que va modelar els fluxos comercials el 2020, el seu ràpid retorn a gairebé l’autosuficiència ha reduït significativament la seva influència, tot i que continua sent el major importador mundial. Com a resultat, el mercat s’ha orientat cap a una estructura més regionalitzada, amb el comerç cada cop més distribuït en un conjunt més ampli de mercats importadors. Aquesta transició ha intensificat la competència entre exportadors i ha reduït fins a quin punt qualsevol país pot modelar la dinàmica comercial global.
Aquest canvi cap a un entorn de comerç global de porc menys centrat en la Xina i més fragmentat té diverses implicacions importants per als exportadors.
Primer, els exportadors han de diversificar la seva exposició al mercat. Amb la Xina ja no actuant com el motor dominant de la demanda, la dependència d’una sola destinació gran s’ha tornat més arriscada. Les empreses han de construir posicions més sòlides en un conjunt més ampli de mercats, especialment al Sud-est Asiàtic, Amèrica Llatina i altres regions d’importació emergents. Segon, la competència s’intensificarà, posant pressió sobre els marges. A mesura que els fluxos comercials es dispersen, els exportadors competeixen cada cop més directament en múltiples mercats, fent que l’eficiència de costos, la diferenciació de productes (per exemple, retalls, vísceres i atributs de qualitat) i les capacitats logístiques siguin més crítiques. Tercer, els exportadors han de ser més àgils i sensibles al mercat. Els xocs de demanda ara són més localitzats i menys previsibles, cosa que requereix més flexibilitat per redirigir volums i adaptar les combinacions de productes als diferents requisits del mercat. En quart lloc, la gestió de l’accés al mercat s’està convertint en una capacitat clau. Les restriccions sanitàries, els acords de regionalització i les polítiques comercials determinen cada cop més cap a on poden anar les exportacions. Els exportadors necessiten capacitats sòlides en bioseguretat, compliment i implicació governamental per assegurar i mantenir l’accés. Finalment, els exportadors hauran de decidir cada cop més si volen competir per lideratge en costos o per diferenciació de valor afegit. Els productors de baix cost com el Brasil i els EUA es centraran en el creixement impulsat pel volum, mentre que els exportadors de costos més elevats, com la UE, potser hauran de diferenciar-se per segments premium, credencials de sostenibilitat o productes de valor afegit.
En general, l’èxit depèn menys de capturar un únic mercat dominant i més de la gestió efectiva de la cartera – equilibrant mercats, riscos i estratègies de producte en un paisatge comercial global complex.
Descarrega aquest informe
Mapa Mundial del Porc 2026: La competència s’intensifica en un mercat porcí més fragmentat
Descarrega el Mapa Mundial del Porc 2026
RaboResearch Mapa Mundial del Porc 2026
Font: Swine web