El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC), amb la col·laboració de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), va encarregar l’any 2023 al CREDA i l’IRTA, la Diagnosi de les pèrdues i el malbaratament alimentari al sector porcí: quantificació i impacte ambiental i econòmic, seguint amb els treballats iniciats l’any 2018 de quantificació de les pèrdues i el malbaratament alimentaris a diversos sectors productius del sistema alimentari català.
El present estudi quantifica les pèrdues i el malbaratament alimentaris al sector porcí per l’any 2022, des de la producció primària (granges) fins a la transformació (escorxadors i sales d’especejament). S’identifiquen les principals causes de les pèrdues i el malbaratament alimentaris en aquest sector i se n’avalua l’impacte econòmic i ambiental. Així mateix es recullen les mesures de prevenció més adequades a cada cultiu per tal d’evitar els valors estimats de pèrdues i malbaratament alimentari.
Quantificació i identificació de causes
L’estudi estima uns percentatges de pèrdues i malbaratament en el sector porcí d’entre un 0,3% i un 0,9% durant l’any 2022, depenent de la baula de la cadena alimentària. Les pèrdues alimentàries, produïdes entre la granja i l’escorxador, són d’un 0,5%, calculades sobre el total de producció o volum d’entrades del sector porcí a Catalunya. En relació al malbaratament alimentari, es produeix un percentatge del 0,9% als escorxadors i un 0,3% a les sales d’especejament. En total, sumen total de 29.633,42 tones de pèrdues i malbaratament alimentaris al llarg de la cadena de valor analitzada.
Les principals causes de les pèrdues i el malbaratament alimentari produït són sanitàries, per la presència de microorganismes i malalties ambulatòries o afeccions que obliguen al decomís total o parcial de les canals, especialment a les baules de les granges d’engreix (85%) i dels escorxadors (59%); i operatives, degudes al maneig, a especialment a la baula de les sales d’especejament (95%), i en menor mesura als escorxadors (31%).
Impacte econòmic
En aquest estudi l’estimació econòmica s’ha fet sobre les pèrdues i el malbaratament alimentari a preu de consumidor.
Segons els resultats obtinguts a l’estudi, les pèrdues alimentàries generades a la baula de producció primària tenen una valoració econòmica a preu de consumidor de 39.705.858,6 €, com a valor potencial que perd el sector en base al preu mitjà de venta de la carn de porc. No obstant això, si el càlcul es fa amb el cost per kg de porc engreixat que té per al sector primari, es calcula que l’impacte econòmic és de 8.018.028 €.
Per a les baules d’escorxadors, el valor econòmic del malbaratament alimentari produït és de 133.912.180,2 €. En el cas de les sales d’especejament aquest import és de 40.631.877,0 €.
La interpretació dels resultats obtinguts en quant a l’impacte econòmic que suposen les pèrdues i el malbaratament produïdes en cada baula de la cadena, és el potencial guany econòmic perdut pel sector pel fet que els kg de carn de porc perduda o malbaratada la cadena no hagin arribat a la venta al detall i no hagin pogut ser adquirits pels consumidors, el qual ascendeix a un import total per a les baules analitzades de 214.249.915,8 €.
A la diagnosi també s’han quantificat els residus alimentaris generats al llarg de la cadena de valor analitzar, l’impacte econòmic dels quals és substancialment superior tal i com es detalla al resum executiu.
Impacte ambiental
La quantificació ambiental, en base a la metodologia d’Anàlisi de Cicle de Vida (ACV) i la iniciativa Product Environmental Footprint (PEF) publicada per la Comissió Europea, ha permès proporcionar un valor orientatiu de l’impacte que cal adjudicar a cada tona de producte perdut o malbaratat per les diferents categories d’impacte ambiental. Aquest impacte és acumulatiu, és a dir, a mesura que avances al llarg de la cadena de valor (del camp a la comercialització) és va acumulant l’impacte dels processos previs. A tall d’exemple, les pèrdues esdevingudes a la baula comerç a l’engròs en destí inclouen l’impacte de les baules producció primària i comerç a l’engròs en origen.
Tal i com assenyala la metodologia emprada s’han avaluat setze indicadors corresponents a les categories d’impacte ambiental relacionades amb salut humana, qualitat dels ecosistemes i ús de recursos.
Tot i l’elevada variabilitat de les dades, l’estudi estima, en la categoria de canvi climàtic, un impacte ambiental de 405.478 tones de CO2eq per a les tones de producte perdut o malbaratat. Amb els kg de CO2 emesos, es podrien fer 1.196.099.207 km amb un turisme de mida mitjana de benzina, o uns 1.269 viatges d’avió amb uns 650 passatgers i d’uns 5.000 km de distància, o fer aproximadament 6.811.576 viatges amb un tren regional amb una ocupació d’unes 300 persones i de 20 km de distància.
D’altra banda, per produir les tones perdudes i malbaratades en tota la cadena de valor s’han fet servir més de 613.780 m3 d’aigua directa, el que equivaldria a 245 piscines olímpiques. Finalment, el producte que s’ha perdut o malbaratat ha utilitzat 22.009 hectàrees de sòl per produir aliments que no han estat consumits, el que equival al 2,8% de la superfície de la província de Barcelona.
Per concloure, els processos que més contribueixen a l’impacte ambiental són les emissions derivades de la gestió de les dejeccions i de la fermentació entèrica dels animals, la producció dels pinsos produïts per alimentari els animals, el consum d’aigua, l’embalatge emprat durant el procés i el consum energètic.
Font: gencat.cat