El vi, l’oli i les olives figuren entre els productes espanyols més amenaçats si hi ha embargaments a Rússia
L’augment de la tensió entre Rússia i Ucraïna pot tenir conseqüències imprevisibles per a les vides de milers de persones, per a la política internacional i per al comerç mundial, però hi ha altres efectes que són en canvi més esperables: Occident ja ha avisat que té llestes sancions «ràpides i severes» contra Moscou en cas d’intervenció militar, i davant aquest tipus de mesures no sol tardar a arribar una resposta.
El precedent és molt fresc: el 2014, l’embargament rus contra productes agroalimentaris europeus en represàlia per les sancions de la UE després de la invasió de Crimea va acabar pràcticament d’un dia per l’altre amb les exportacions de carn, fruites i hortalisses espanyoles a un mercat de 140 milions de consumidors.
Les restriccions, que encara duren, han causat una caiguda del 67% de les importacions d’aliments espanyols per Rússia, segons l’Institut de Comerç Exterior (Icex) –1.111 milions d’euros el 2012 i 362 milions el 2020–. Ara, el temor en el camp espanyol és que noves restriccions colpegin productes que es van deslliurar del bloqueig fa vuit anys i que van també al mercat rus.
Tot i que Rússia no és un dels principals socis comercials d’Espanya –és el vint-i-sisè mercat i el vint-i-quatrè subministrador–, alguns productes agroalimentaris han aconseguit antenir-se o guanyar quota de mercat en el país euroasiàtic en els últims anys. És el cas de l’oliva de taula (gràcies a les vendes per 74,5 milions d’euros el 2020, Espanya és el segon exportador de conserves vegetals a Rússia, només per darrere de la Xina), l’oli d’oliva (en el qual Espanya manté el lideratge, seguida per Itàlia) i el vi embotellat (les vendes a Rússia, per més de 100 milions d’euros el 2020, col·loquen Espanya com a tercer subministrador de Moscou, per darrere d’Itàlia i Geòrgia i per davant de França).
Bones perspectives
Tots els sectors destaquen que les perspectives comercials de Rússia són interessants de cara al futur, davant l’expectativa que la classe mitjana s’assenti i demani aquests productes espanyols.
Vidal del Saz és gerent i propietari dels cellers del mateix nom a Campo de Criptana (Ciudad Real).
Fa 12 anys que exporta vi a Rússia, fins a dos milions d’ampolles anuals en els moments àlgids – ara n’envia unes 800.000– i no dubta que si escala el conflicte tots els productes espanyols líders es veuran afectats: «Tenim por. No som imprescindibles. Sigui per tancament de fronteres, sigui per les fluctuacions del ruble, sigui per les traves a les transaccions entre bancs, d’alguna manera [la tensió] tindrà impacte».
José Luis Benítez, director general de la Federació Espanyola del Vi (FEV), comparteix aquests temors: «El vi, per desgràcia, s’utilitza molt en les guerres comercials. Rússia sap que fa molt mal a Europa amb aquest producte tot i que no sigui el principal client». «Qualsevol incertesa que afecti al bon clima comercial és un hàndicap que pot ser molt important», diu. El sector de l’oli d’oliva tampoc oculta la seva preocupació. «Si només imposessin sancions a Espanya, perquè s’està significant en aquest conflicte, i no a Itàlia, que no s’està significant, podrien produir-se sancions diferenciades, que ens farien perdre quota de mercat», alerta Rafael Pico Lapuente, director de l’associació d’exportadors Asoliva. «Els que governen han d’anar molt amb compte amb el que diuen per allà i els barcos que envien, que pot tenir conseqüències», afegeix amb referència a l’enviament de la fragata Blas de Lezo el mar Negre.
Com a exemple assenyala el conflicte entre la UE i els EUA per les ajudes als seus respectius fabricants d’avions, Airbus i Boeing, que va implicar sancions a l’oli d’oliva espanyol, però no al dels seus competidors europeus.
Entre els exportadors d’oliva de taula també s’escampa la preocupació per possibles barreres d’entrada a un mercat «bastant madur i amb molt potencial de creixement en el qual el producte espanyol lidera amb un 93% de la quota de mercat», segons el secretari general d’Asemesa, Antonio de Mora.
Font: El Periódico