Sempre és fàcil culpar les vaques del canvi climàtic i comparar el bestiar amb algunes de les indústries més contaminants, però no és hora de deixar de fer de les vaques el boc expiatori de tots els nostres reptes ambientals?
En el període previ a la votació del Parlament Europeu sobre la Directiva d’Emissions Industrials, que, amb el Comitè AGRI del Parlament Europeu oposat, i el Comitè ENVI a favor, equipara les explotacions ramaderes mitjanes amb fàbriques industrials contaminants, el món de les ideologies ecoanimalistes escalfa motors amb peticions i pressions dels eurodiputats perquè es ratifiqui una mesura a la Cambra que serà greument perjudicial per al clima. el medi ambient en general i la seguretat alimentària per als ciutadans europeus. Aquesta legislació és l’avantsala de l’abolició de la ramaderia a Europa. Per què el sector ramader hauria de pagar per l’incompliment dels objectius de descarbonització dels sectors de l’energia i el transport, els veritables culpables dels impactes climàtics de l’ús de combustibles fòssils?
L’Inventari UE 2021 ens informa que el sector líder en termes d’emissions és l’energia (27% del total de la UE), seguit del transport (22,5%), la indústria (22%) i el consum residencial (13%), mentre que l’agricultura ocupa el cinquè lloc amb un 11%.
No obstant això, si es té en compte el balanç del segrest de carboni a les zones rurals (que ascendeix a 230 milions de tCO2e), es redueix a només el 4%. L’aspecte més important és que, en el seu afany per forçar una reducció del nombre d’explotacions ramaderes, la UE no té en compte les ja reeixides reduccions de les emissions de la ramaderia europea, que van caure un 23% entre 1990 i 2020 (de 317 a 245 milions de tones de CO2e), ni la reducció del metà entèric (-22%), Un gas que també és criticat per ser altament contaminant.
Tenint en compte no només el segrest de carboni, sinó també les noves mètriques proposades pels físics atmosfèrics d’Oxford i la FAO, que consideren que el metà és un gas de curta durada i, per tant, no mesurable en termes de CO2e (el CO2 és un gas de llarga durada), la ramaderia de la UE (principalment ramaderia), reduint les emissions de metà, en lloc d’escalfar l’atmosfera va contribuir a refredar-lo en un total de -2.9 milions de CO2ew, una reducció comparable a (i sumant) 1/3 de l’aconseguida pel segrest de carboni a través del sòl i la vegetació durant el mateix període.

Com es comporta el metà, és a dir, la seva capacitat per refredar l’atmosfera a curt termini quan es redueixen les emissions, ha estat assenyalat als responsables polítics, que poden veure una drecera als objectius climàtics en suprimir el bestiar de remugants en lloc de sotmetre altres sectors a plans més estrictes per descarbonitzar-se dels combustibles fòssils.
La reducció forçosa de la ramaderia no només reduirà perillosament el subministrament de proteïnes d’alta qualitat de la UE per sota d’un nivell estratègic de reserva (sempre es necessita una reserva en cas d’epidèmies o guerres físiques o comercials, com ja hem vist), sinó que també augmentarà les importacions de carn i llet de tercers països, traslladant així el problema a zones on l’eficiència de la ramaderia és menor que a Europa, que es troba entre les més altes del món. Això significaria que l’impacte climàtic per unitat de proteïna importada seria més gran.
També hi hauria altres danys col·laterals, com l’abandonament de pastures (importants absorbents de CO2), la reducció de la matèria orgànica disponible per a l’agricultura ecològica i la reducció de la disponibilitat de matèries primeres per a productes artesanals amb denominacions d’origen protegides.
No cal crear escenaris tan complicats. Simplement observant la realitat, els responsables polítics s’adonaran que la ramaderia europea no és un problema per al clima, sinó part de la solució. Per què la ramaderia hauria de pagar la contaminació causada per altres indústries?
A càrrec del professor Giuseppe Pulina, president emèrit de l’Associació per a la Ciència i la Producció Animal (ASPA), catedràtic d’Ètica i Sostenibilitat de l’Agricultura al Departament d’Agricultura de la Universitat de Sàsser i president de l’Associació Italiana Carni Sostenibili.
Font: European Livestock Voice