El Foro Agro Santander va donar veu a diferents membres d’aquests àmbits per debatre sobre qüestions com la falta de relleu generacional i com gestionar el canvi climàtic
El sector de l’agricultura i la ramaderia torna a prendre la paraula en una nova edició del Foro Agro Santander. Ho van fer en l’acte celebrat ahir a l’hotel Palau Bellavista de Girona. El tancament de les explotacions agràries petites, el relleu generacional i el repte que suposa el canvi climàtic són algunes de les temàtiques que es van debatre durant la jornada, organitzada per Diari de Girona i Prensa Ibérica i patrocinada pel Banc de Santander.
Segons dades extretes de l’IDESCAT, entre 1999 i 2020 han tancat un total de 12.266 explotacions agràries. Sobre això, el soci fundador i gerent de Florenci Fruits, Daniel Bosch, va expressar que «les petites empreses desapareixen i les grans sobreviuen. Estem en un context canviant, la gent ha de fer canvis per adaptar-se, i, qui no pot, no sobreviu». Tanmateix, va afegir que una de les estratègies que podria servir per salvar les explotacions més petites seria que la societat invertís en comerços locals.
El president d’Embotits La Selva, Xavier Albertí, va estar d’acord, i va afegir que els negocis més petits es veuen obligats a tenir una «identitat més marcada» per sobresortir en el mercat, a més d’indicar que «una petita explotació autosuficient és insostenible». Respecte a això, la responsable de Dones d’Unió de Pagesos i Medi Rural, Raquel Serrat, va expressar que «ens hem d’oblidar que la vida dels pagesos professionals és la imatge bucòlica d’un terreny amb quatre cabres», i que aquests necessiten «millors subvencions» per poder iniciar i mantenir els seus negocis.
Una altra de les solucions que es plantegen per ajudar a les explotacions més petites podria passar pel cooperativisme. En aquest sentit, el representant territorial a Girona de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, Llorenç Frigola, va recordar que «nosaltres oferim una sèrie de serveis a la pagesia, com tècnics o ajuda en l’àmbit de comercialització». Amb tot, va afegir que els agricultors estan «desmotivats», entre altres temes, pels processos burocràtics als quals el sector està sotmès.
Aquest va ser un altre dels temes punyents de la taula rodona, sobre el que tots els ponents van arribar a un consens: de cara al futur, veuen la possibilitat de simplificar la burocràcia. El president d’Embotits La Selva va indicar que «totes les dades que queden recollides es poden integrar, tenir les justes i necessàries». La responsable de Dones d’Unió de Pagesos i Medi Rural va afegir que «a vegades es dupliquen els tràmits, però en l’era tecnològica en què estem ho podríem fer més fàcil».
Per la seva banda, el soci fundador i gerent de Florenci Fruits va explicar que fer-se càrrec tant de la burocràcia com dels controls professionals que es duen a terme des del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, suposen una «despesa fixa» per les empreses: «Tenim uns tècnics que s’ocupen d’aquesta matèria. Els negocis grans s’ho poden permetre, però això ofega els més petits».
Competència exterior
Una altra de les problemàtiques que els ponents van fer arribar des del Foro Agro Santander va ser la diferència en els controls de qualitat de les explotacions, a més de la competència que els generen els productes que arriben d’altres països.
En aquest sentit, Raquel Serra va recordar que «a Espanya entren aliments que no han tingut el mateix procés de producció que els locals», fet que fa que el preu sigui diferent. «Hi ha establiments que intenten que la majoria de proveïdors que tenen siguin d’aquí, però no és suficient», va concloure Llorenç Frigola.
Reptes de futur
La desmotivació davant aspectes com la burocràcia és un dels factors que provoca que els joves es tirin enrere a l’hora d’entrar en el món de la pagesia. Segons dades aportades per Serra durant la taula rodona, el 60% dels pagesos catalans tenen més de 60 anys, el que significa que «entre cinc i deu anys, es produirà un retrocés» de treballadors en el sector.
Així, la responsable de Dones d’Unió de Pagesos i Medi Rural va indicar que cal «construir una bona base econòmica», començant per replantejar el sistema d’ajuts, i així poder atreure el jovent. Per la seva banda, Xavier Albertí va explicar que també cal prendre mesures per «dignificar el treball de la terra, fer veure que és digne i tangible», a més de millorar els sous dels agricultors.
Un relleu generacional que ha d’anar acompanyat també per una major visibilització de la dona. En aquest sentit, Serra va explicar que «la dona sempre ha estat present en el sector» i que existeix una tendència actual en què «estan prenent un paper més gran, aporten innovacions i donen continuïtat a projectes que estaven estancats».
Ara bé, un dels grans reptes que enfronta el sector de l’agricultura i la pagesia és el canvi climàtic, que ja s’ha convertit en una problemàtica quotidiana. Llorenç Frigola va expressar que des del sector han buscat «solucions, com trobar aigua al subsol» per anar gestionant la situació. Tanmateix, Xavier Albertí va donar una altra visió de la situació, explicant que «la imposició de la reducció d’aigua ha fet que trobem una manera de reduir-ne el consum, quan abans no ens en sortíem».
D’altra banda, Raquel Serra va demanar al govern «que se’ns tracti igual que altres sectors» i va afegir que «nosaltres no gastem aigua, sinó que l’utilitzem». A manera de conclusió, Daniel Bosch va reblar que «des del sector hem fet esforços, però des de la política no els han fet».
Situació a Girona
El director dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a Girona, Josep Guix, també va prendre a la paraula per explicar en quin estat es trobava el sector de l’agricultura i la ramaderia a Girona. En el primer dels casos, va destacar la producció en alça de la vinya, que va incrementar de 2.150 hectàrees de conreu el 2015 a 2.250 al 2022, i de la poma: «Els conreus que eren d’altres fruites, com del préssec, s’han convertit en cultius de poma. Tenim molta varietat només en un sol camp de conreu». Tanmateix, va posar el focus en el conreu d’oli, que havia disminuït de 3.600 hectàrees el 2015 a 3.000 en 2022: «Tenim deures pendents per potenciar aquesta tipologia de cultiu».
Pel que fa a la ramaderia, va explicar que el consum de porc està a l’alça, igual que el de boví, un animal que «s’adapta molt bé al territori», i el de bestiar equí, del qual «s’està fent promoció» per afegir cada cop més als menús.
Font: Diari SEGRE