Després de l’aval europeu al model de benestar animal en la indústria. Un informe de la Comissió Europa ha detectat incidències en alguns establiments

L’Associació Nacional d’Indústries de la Carn d’Espanya (Anice) valora l’informe de la Comissió Europea sobre els controls oficials de benestar animal en escorxadors a Espanya, que conclou que el sistema funciona de manera “majoritàriament eficaç” i garanteix, en termes generals, un nivell adequat de benestar animal. Per a l’organització, aquest informe reforça la credibilitat del model, “basat en la professionalització del sector, la implicació dels operadors i una coordinació eficaç entre administracions”. Destaca que Espanya ha fet un pas addicional respecte a la normativa comunitària amb la implantació de la videovigilància obligatòria en zones amb animals vius, una eina que millora la transparència, la traçabilitat de les actuacions i la confiança en tot el sistema.

No obstant, Anice adverteix que el mateix informe posa en relleu un repte que transcendeix el sector: la necessitat d’adaptar els sistemes de control a una realitat productiva cada vegada més exigent i dinàmica. En aquest sentit, l’associació assenyala que la complexitat i lentitud d’alguns procediments administratius no sempre estan alineades amb l’agilitat que requereix l’activitat, la qual cosa pot generar ineficiències i dificultats operatives evitables. “Tenim un sistema que funciona i un sector compromès. El desafiament ara no és endurir-lo, sinó modernitzar-lo: fer-lo més àgil, més coherent i menys burocràtic”, ha assenyalat Giuseppe Aloisio, director general d’Anice.

Anice considera que aquests elements s’han d’abordar des d’una lògica de millora contínua, evitant generalitzacions que no reflecteixen la realitat d’un sector que opera amb alts estàndards. Subratlla que el sector carni espanyol necessita marcs regulatoris que combinin rigor amb eficiència, capaços de garantir el benestar animal sense introduir càrregues administratives desproporcionades. “No podem permetre’ns sistemes excel·lents sobre el paper, però ineficients a la pràctica”, va afegir Aloisio.

Font: Diari Segre

 Passada la quarantena, s’intenta la recuperació però vacunant les granges de la meitat nord del país

 Demanen 4 milions pel bestiar immobilitzat; les granges que han sacrificat caps han rebut 6,3 milions

A Catalunya, la dermatosi nuclear contagiosa (DNC) probablement ha arribat per algun moviment de bestiar infectat des de l’Estat francès o per la picada d’un mosquit a la zona fronterera, “molt difícil de controlar”, segons la catedràtica Calvo. Enrique-Tarancón no descarta el trasllat d’algun cap de bestiar des de l’Estat francès i adverteix que Catalunya haurà de continuar vacunant perquè a l’estat veí la DNC “està molt escampada”. Les vaques no es van poder vacunar de la dermatosi nodular fins que no es van confirmar els primers positius perquè es tracta d’una vacuna que a la Unió Europea no està permès administrar preventivament. “No podíem vacunar perquè érem un país lliure de la malaltia”, explica Enrique-Tarancón.

Però el 3 d’octubre es declarava en una granja de vaques de llet de Castelló d’Empúries (Alt Empordà) un positiu de DNC, una malaltia greu que afecta el bestiar boví encara que no té conseqüències per als humans i que a Catalunya encara no s’havia detectat mai. Escampada per diversos països europeus, era present a la Catalunya Nord i es temia que arribaria a aquest costat de frontera més aviat que tard. En qüestió de dies, va afectar setze granges més de l’Alt Empordà i una altra lletera de Cassà de la Selva (Gironès). Es va aconseguir l’autorització europea per vacunar a les comarques limítrofes del Maresme, el Vallès Oriental, la Garrotxa, el Ripollès, la Cerdanya, el Berguedà i la Catalunya Central, però, a més, s’establia una franja ampliada de vacunació a tota la meitat nord del país –inclou la frontera del Garraf, el Penedès, l’Anoia, la Segarra, la Noguera, el Pla d’Urgell i part del Segrià– pel risc d’entrada del virus de l’Estat francès, on, en algun moment, es comptabilitzaven més de 100 focus. Es van sacrificar 2.800 caps de bestiar i es va haver de llençar tot el pinso i la llet, a més d’immobilitzar 152.000 caps dels radis de contenció, que van afectar 180 municipis. El 26 de desembre, s’aixecaven les restriccions del focus de Cassà en complir-se gairebé dos mesos sense nous positius. El 8 de gener, s’havien d’aixecar les restriccions del radi de Castelló i donar per acabats els brots, però el 7 es declarava un nou positiu en una ramaderia extensiva de Capmany (Alt Empordà) on no s’havien vacunat tots els caps. A més de sacrificar-los, s’immobilitzaven les granges de 158 municipis, si bé es podien aixecar restriccions en els 22 més allunyats dels focus. A tot Catalunya, però, es mantenien 1.124 explotacions de 165 municipis amb restriccions tenint en compte que altres focus fronterers afectaven granges d’aquest costat del Pirineu. El govern donava l’ordre de vacunar tots els animals abans del 31 de gener, però, a més, el Ministeri d’Agricultura decidia ampliar la zona de vacunació cap a Aragó, Navarra i Euskadi, tal com havia sol·licitat alguna d’aquestes comunitats. Aquest divendres passat, 27 de febrer, s’aixecaven totes les restriccions i es donaven per eliminats els focus contagiosos a Catalunya.

El govern ha indemnitzat amb 6,3 milions les 18 granges de llet, carn i engreix de vedells obligades al buidat sanitari (sacrifici del bestiar) per haver estat directament infectades, però ara també s’analitzen ajudes per a tota la resta d’explotacions immobilitzades que podien portar caps a l’escorxador però no els podien substituir. L’Associació Catalana de Criadors de Vacum de Carn (Asoprovac) calcula que no s’han pogut entrar uns 30.000 caps de bestiar, un fet que hauria suposat una pèrdua de facturació de 160 milions, i reclama un ajut de 4 milions.

Els ramaders demanen la vacunació “tan ràpid com sigui possible” de tots els vedells nascuts els darrers mesos, la immunització dels quals per la vacunació de la mare dura quatre mesos. Els primers nascuts podrien perdre la protecció vaccinal i amb el bon temps primaveral, recorden, proliferaran mosquits, tàvecs i altres insectes que poden transmetre la dermatosi nodular. El temor a nous contagis no desapareix.

Font: El Punt Avui