Els especialistes consideren molt baix el risc de transmissió per a humans, tot i un episodi molt preocupant de potencial contagi de foques al mar Caspi
Llúdrigues i guineus al Regne Unit s’han vist afectats els últims mesos per la transmissió de grip aviària a mamífers fruit de l’esclat d’un brot que es manté actiu des de l’octubre del 2021, i que ja s’ha escampat per 79 països. En concret, els últims mesos se n’ha confirmat el contagi en almenys dos-cents mamífers a tot el món, cinc casos dels quals són entre humans, un a les illes Britàniques, un altre a la Xina, que va acabar amb el resultat de mort, i un a l’Equador, notificat el mes passat, en què va resultar afectada una nena de 9 anys.
Si bé tots els especialistes consultats pel diari ARA consideren que el risc que impacti en els humans és, de moment, molt petit, hi ha alguns episodis preocupants, que podrien indicar la transmissió de mamífers a mamífers en llibertat, i que suggeriria una gran capacitat de mutació del virus de la grip aviària, l’H5N1. Aquestes informacions sorgeixen dies després que el mateix virus s’hagi trobat en una sèrie de mamífers, inclosos els ossos grizzly a Amèrica i granges de visons en semillibertat a Galícia. Dofins i foques també s’haurien pogut veure afectats.
El que és indubtable és que “estem davant de la pitjor epidèmia de grip aviària de les últimes dècades”, sosté Natàlia Majó, cap del programa de sanitat animal de l’IRTA i professora de la Facultat de Veterinària de la
Universitat Autònoma de Barcelona. La pitjor –amb 208 milions d’ocells morts, 193 dels quals, sacrificats– i amb la característica que ha passat de ser estacional a ser endèmica i que era és Europa la que també exporta el virus, a diferència d’abans, quan el rebia d’Àsia a través de les migracions d’ocells. “L’últim estiu hi va haver casos de grip aviària, sobretot en espècies marines que abans no es ve-ien afectades, com mascarells o gavines”. Les causes d’aquest canvi s’estudien encara.
L’acció depredadora
Al Regne Unit, l’Agència de Sanitat Animal i Vegetal ha testat 66 mamífers, incloses foques, i ha trobat que nou llúdrigues i guineus estaven contaminades per grip aviària altament patògena (HPAI) H5N1. L’explicació que dona el professor Ian Brown, director de l’APHA, i que comparteix Natàlia Majó, és que el contagi en els mamífers s’ha produït per la depredació d’un ocell malalt. Majó explica que un ocell salvatge malalt o mort “conté una gran quantitat de virus”, que poden contagiar els mamífers carronyaires, obrint la porta “a la possibilitat que el virus entri en una població hoste” en la qual “normalment” no es manté. “El virus és sistèmic, es dissemina per tots els teixits. I es pot mantenir durant dies després de mort. És una infecció molt puntual que, en principi, no implica riscos de salt per a humans. No és un salt menor, però el risc és baix”, rebla Majó.
D’acord amb dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), en els últims vint anys hi ha hagut 870 casos d’infecció humana, 457 dels quals han resultat fatals. ¿Es pot menystenir, doncs, una evolució del virus fins que es pugui transmetre d’humans a humans amb molta més facilitat que ara? “Probablement no, encara que no podem estar-ne 100% segurs”, afirma Alastair Ward, professor associat de biodiversitat i gestió d’ecosistemes de la Universitat de Leeds.
Font: Diari ARA