A Catalunya només hi ha vint instal·lacions d’aquest tipus, malgrat que són l’alternativa a les anomenades ‘macrogranges’
Pau Adzerias tenia abans dues granges de porcs convencionals: una de cria amb 800 truges a Cornudella de Montsant, al Priorat, i una altra d’engreix amb 2.000 porcs a uns 14 quilòmetres, a l’Alforja, al Baix Camp. Fa deu anys va transformar una de les granges en ecològica i l’any passat va fer el mateix amb l’altra . El que semblava una aposta de futur li està provocant ara molts maldecaps. L’augment del preu del pinso està afectant tot el sector porcí, però especialment l’ecològic, que ja era molt reduït. Segons dades del 2021 del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, a Catalunya només hi ha vint granges de porcs ecològics, tot i que és l’alternativa a les anomenades macrogranges, que tantes crítiques van suscitar mesos enrere. Però per què el porc ecològic és el més mal parat amb la crisi?
Adzerias considera que és igual que una granja sigui petita, mitjana o gran. “El més important és el reglament al qual t’aculls”, destaca. Existeix el que ell anomena “reglament convencional”, que és amb el que es regeixen la majoria de granges de porcs d’Espanya i que permet que un porc d’entre 85 i 100 quilos estigui en un espai de tan sols 0,65 metres quadrats. És a dir, que estigui tancat en una gàbia. I, d’altra banda, hi ha el reglament ecològic, que obliga que l’animal tingui molt més espai, disposi de patis exteriors i sigui alimentat amb un pinso ecològic.
Empreses ramaderes
Actualment, el 80% dels ramaders del sector porcí de Catalunya formen part de l’anomenat model d’integració. Això significa que treballen per a una empresa ramadera que els facilita els porcs i el pinso que necessiten per engreixar-los. És a dir, no són els propietaris dels animals. Es limiten a aportar les instal·lacions i la mà d’obra, i cobren un preu fix per cada porc que tornen a l’empresa al cap de cinc mesos, quan ja s’ha engreixat prou per portar-lo a l’escorxador. Actualment aquest preu és d’uns 15 euros. La majoria de ramaders es van passar al model d’integració durant els últims anys perquè no podien suportar les fluctuacions del preu del pinso.
Font: Diari ARA