Des de fa ja força temps Grups Parlamentaris i Associacions Animalistes han anat insistint i, en alguns casos, denunciant la situació existent amb relació a les exportacions d’animals vius de boví per sacrifici a països del nord d’Àfrica. Fins i tot, algunes d’aquestes queixes han arribat al mateix Parlament Europeu a fi que fos aquesta alta instància de la UE qui es pronunciés al respecte.
El cert és que aquest tràmit comercial va encetar-se com una manera complementària d’importació del sector boví, però a poc a poc s’ha anat consolidant com un element estratègic del sector, on per exemple i segons les mateixes dades de la interprofessional PROVACUNO, l’any 2021 es varen exportar als països del nord d’Àfrica més de 167.000 caps de bestiar de boví per ser sacrificats a Líbia, Egipte, Marroc i Líban.
Les diferents imatges que ens arriben d’aquest model exportador d’animals vius per via marítima deixen bastant a desitjar de l’estricte compliment de les normes de benestar animal que, en matèria de transport i maneig, té regulat la Unió Europea. En aquest sentit, aquest cap de setmana la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, a través de TV3, ha fet un ampli ressò d’aquesta situació.
Aquestes notícies il·lustrades, profusament d’imatges evidents i esclaridores, no contribueixen de cap manera a millorar o defensar la imatge del nostre sector, on qüestions d’ètica o maltractament animal formaven part del paisatge d’aquells que per diferents motius tenen el focus posat sobre el nostre sector.
A més a més, i fent ja una anàlisi més acurada sobre el sector boví, ens evidencia que actualment això s’ha convertit ja a la pràctica en un mecanisme de regulació de mercat, mitjançant el qual, a través de les exportacions en viu es detreu oferta del mercat, fet que contribueix a mantenir un estàndard alt de preus del bestiar en destinació a l’escorxador. Aquest mecanisme, comporta algunes qüestions col·laterals sobre les quals cal reflexionar.
D’una banda, aquest mecanisme regulador del mercat evita que el sector disposi de preus altament competitius que poguessin millorar les exportacions de carns. D’altra banda, també desincentiva la producció de qualitat donat que, en vendre en viu i sense classificació, homogeneïtzen tota mena de característiques i morfologies del bestiar, sense que els mecanismes de mercat treballin en aquest sentit per millorar la qualitat, la genètica, la conformació, l’homogeneïtat de pes o la simple classificació de la canal.
És doncs evident que la balança que mesuraria l’equilibri entre beneficis i perjudicis sectorial no es troba en aquest cas en un punt d’equilibri, i que en conseqüència procediria una reflexió sectorial per millorar la competitivitat i la seva imatge.
Font: CCMA Minut 17:45