“Catalunya i Espanya som excedentaris d’un 20% dels ous que produïm i ens situem com els tercers productors a escala europea”
“Alguns nutricionistes s’atreveixen a dir quina és la millor hora per menjar-se un ou al dia i el recomanen per esmorzar”
Sota el lema Tria ous amb accent català, la Federació Avícola Catalana vol impulsar el consum de proximitat en un moment dolç per al sector en què creix la demanda encara que s’hagin apujat de preu.
Ara hi ha qui pren un o més ous al dia. Noten un canvi d’hàbits?
Els estudis científics ho recomanen i promouen aquest consum i que la gent en mengi més. Probablement, també perquè, encara que ara s’hagin apujat de preu, continuen sent un producte barat. Un ou costa 25-30 cèntims i a la pràctica et soluciona un sopar.
Per què s’han encarit tant?
Venim del 2020, quan després del confinament va arribar un estiu sense turistes. Això va provocar una distorsió de tot el mercat de l’aviram fins al 2022, quan, amb la guerra d’Ucraïna, s’apugen els cereals moltíssim, i fins i tot hi ha dificultats per proveir-se de cereals. Un increment de costos enorme, que s’ha regularitzat, però amb constants tensions del mercat per l’oferta i la demanda a escala mundial, també per la influència que tenim amb la grip aviària.
Fa poc han tornat a saltar les alarmes per un focus a Valladolid. Esteu preocupats?
Tothom està preocupat per si aquests casos en portaran de nous. A Catalunya, vam tenir un cas de 27.000 ànecs l’any 2017 i un altre contagi amb galls d’indi el 2023. Són els dos últims casos que hi ha hagut, però estem pendents dels casos de gallines ponedores a Valladolid. Fins ara, tot i que aquesta malaltia, com se sap, la porten les aus migratòries, són les domèstiques les susceptibles d’emmalaltir per contagi, perquè és immediat. A Valladolid hauran de redistribuir el mercat i buscar ous d’altres zones, però de moment no afecta, perquè tant Catalunya com Espanya som excedentaris d’un 20% dels ous que produïm i ens situem com els tercers productors a escala europea. El subministrament d’ous està garantit.
Quan es van apujar tant els preus, hi havia molts casos als Estats Units.
Els Estats Units van sortir a comprar ous a tot Europa, però no es va produir un tracte empresarial d’empreses espanyoles per exportar cap allà. Quan hi ha un cas de grip aviària, hi ha un volum important de falta d’ous durant una, dues o tres setmanes. Els grangers necessiten com a mínim sis mesos perquè aquella granja pugui tornar a produir. S’ha de desinfectar moltíssim, sacrificar i demostrar amb analítiques que s’hi pot tornar a incorporar. Els Estats Units, que tenen un sistema de protocol diferent a cada estat sobre aquestes qüestions i són el primer productor avícola del món, es van trobar que en qüestió de setmanes els faltaven ous. Això va fer que es disparessin els preus i a Nova York la dotzena d’ous es va arribar a pagar a 15 dòlars, un disbarat. S’han buscat proveïdors del Brasil i d’Europa i els paguen a un preu entre 6 i 9 euros.
Aquests excedents de les granges catalanes on s’exporten?
La producció es distribueix a la resta d’Espanya, al mercat català i, sobretot, a França. Hi ha contractes amb empreses franceses, en aquest cas venedores d’aquí cap allà en el cas de l’aviram, en què tenim excedents que no ens fan falta.
Hi ha mercat per créixer i consumir més ous o ja s’ha tocat sostre?
La tendència és que se’n consumeixin més. El 2023, el consum d’ous va pujar un 8% i va ser l’aliment que més va créixer d’un any per l’altre. Estimem que a finals d’aquest any la demanda augmenti. L’ou és moda i aquest és un dels factors que l’encareixen. Es veuen plats d’ous ferrats arreu.
Les estadístiques diuen que els catalans consumim 147 ous l’any. Quedem curts?
Això és el que es consumeix a les llars, però no inclou els dels restaurants ni els que van en els pastissos o les pastes. Aquests no estan comptats com a consum per capita. L’ou s’està incrementant en la restauració i no cal dir que és un producte de rebost que tothom té a casa per gastar.
Voleu reivindicar l’ou de proximitat. Com es defensa el que es produeix a casa?
Nutricionalment, podem dir que tots són iguals, siguin d’on siguin, però és que l’ou de proximitat millora moltes coses petites però importants. Un ou de proximitat vol dir afavorir un mercat més proper econòmicament, ajudes un sector que fa país, el territori, la ramaderia i, sobretot, redueixes el CO2. Perquè és evident que l’ou fet aquí té un emmagatzematge més petit, perquè el trasllat és immediat i pots consumir ous acabats de fer. Així no cal que vinguin d’Andalusia, de Galícia o de les dues Castelles, que en són grans productors. Es guanya en frescor, perquè no és un producte que tingui data de caducitat, sinó de consum preferent, perquè des del dia de la posta fins al dia del consum hi ha 28 dies. Una dotzena d’ous no dura pas tant i si els compres d’aquí segur que te’ls menges més frescos.
Però s’han de saber interpretar els dígits que porten a la closca i això no és fàcil.
La gent ha començat a entendre que, si porta un 0, és ecològic; l’1 és el de gallines que surten a l’exterior; el 2, les gallines criades a terra, i el 3 indica que les gallines estan en gàbia. Després venen les dues lletres, que marquen el país, i el quart i el cinquè dígits et marquen la demarcació. El 25, de Lleida; el 43, de Tarragona; el 17, de Girona, i el 08, de Barcelona. S’han de memoritzar i problema resolt.
Representeu 300 explotacions catalanes productores d’ous. On se’n produeixen més?
Lleida és la principal productora de tota classe de granges i d’aviram i ous. Després, la segueixen Tarragona, Girona i Barcelona. Jo soc de Vilafranca, i en aquella zona fa més de 20 anys que no es fan granges, i les que hi ha són de les primeres, amb petites i mitjanes explotacions. Als pobles encara hi ha qui compra directament al productor, però segons l’estudi que hem fet als consumidors la gent gran per comprar ous continua confiant més en els mercats que no pas en la gran distribució. I sobta que siguin els homes en general, de diferents edats, els que més ho valoren.
També es dona importància a la mida de l’ou.
Hi ha una diferència de preu, però la mida que més es comercialitza i produeix és la mitjana. Quan la gallina triga més per fer els ous grans, una categoria superior, parlem d’uns 10 grams més, que repercuteix en el preu. La tonalitat del rovell pot variar pel pinso que es dona a les gallines, com passa amb el color de la pell dels pollastres: pot ser més groc o blanc, depèn del pinso, però estan igual d’alimentats. Amb els ous passa una mica el mateix, amb ajuts naturals o químics autoritzats, es pot decidir el color.
No es diferenciarien pel gust?
Nosaltres no parlem del gust i parlem dels nutrients. Una vegada érem a Madrid en una reunió del sector i ens van fer un tast de truites. Ningú dels que érem allà va saber quines s’havien fet amb ous ecològics o amb ous de gàbia. I l’anècdota és que, més de la meitat dels que érem –entre els quals, jo– vam trobar més bona la que s’havia fet amb ou sintètic, al laboratori. Una cosa és que per filosofia de vida es vulgui consumir l’ecològic, però l’ou de gàbia i l’ecològic tenen els mateixos nutrients. Vam ser dels primers sectors a introduir el producte bio al mercat i tenim socis que només fan ecològic, però són produccions petites i, si preval el preu, al consumidor li surt el doble de car.
Per què s’han de posar a la nevera els ous quan molts cops no hi són a la botiga?
L’ou el que no vol són oscil·lacions de temperatura. Es podrien tenir a fora de la nevera si es mantinguessin a 20 graus. A la porta de les neveres, on hi ha l’espai reservat per posar-los, no és el millor lloc si s’obre constantment i es recomana posar-los al fons en un calaix, com la carn. És filar molt prim, perquè els consumim ràpid i és difícil que es facin malbé.
El sector fa un esforç constant per modernitzar-se?
Les empreses, sobretot les més importants, estan invertint moltíssim a ser més sostenibles i competitives. Parlem de quatre milions de gallines ponedores i de granges que han de tenir-ho tot controlat.
Brussel·les obligava a anar retirant les gàbies. S’han fet els deures?
Tothom sap que tard o d’hora es retiraran les gàbies a les granges, perquè Brussel·les ho ha determinat així. S’havia posat com a data límit el 2026, però l’impacte de la grip aviària ho ha frenat. A Europa, països com ara França, Hongria i Polònia han tingut casos horrorosos que han reduït la cabana de gallines sistemàticament. S’ha de considerar com cal aplicar aquesta legislació perquè la quantitat de gallines criades a terra és molt inferior que a les gàbies per abastir el mercat si hi ha focus importants. A la pràctica, representa una gran inversió per als grangers, que passen a tenir menys gallines i menys producció d’ous. Si hi afegim que no hi ha relleu generacional, no surten els números. A Espanya encara hi ha un 60% de les granges amb gàbies i només països com Alemanya han pogut fer el canvi.
Això encarirà el producte?
Ja ha estat un altre dels factors que han fet que els ous s’estiguin apujant. Però s’ha de gestionar bé i fer els canvis en un temps prudencial. Si no, correm el risc de quedar-nos amb una tercera part del producte al mercat i sense fer les instal·lacions noves. Hi ha ajuntaments que no volen saber res de granges. La mateixa administració és lenta per a les adjudicacions. El sector sap que ha d’anar cap aquí i el 2012 ja es van canviar les gàbies que s’estimaven massa petites. Això va suposar una inversió, a tot Europa, de 600 milions d’euros, poca broma. No ho discutim, però és veritat que hi ha gent que encara està pagant la hipoteca d’aquell canvi.
Hi ha dietes que recomanen ous en tots els àpats.
Alguns nutricionistes s’atreveixen a dir quina és la millor hora per menjar un ou al dia i es recomana per esmorzar, relacionant-ho amb l’esport. S’està fent aquest canvi d’hàbits. Luis Enrique, l’entrenador del PSG i que ho havia estat del Barça, explicava que es menja de tres a quatre ous al dia. Amb el bocaorella, l’ou ja s’està popularitzant per si mateix i no ens calen campanyes. Tothom et diu que convé menjar-ne més perquè aporta nutrients necessaris.
Viviu un moment dolç?
Jo no havia vist mai en l’avicultura la calma i la tranquil·litat de producció que hi ha ara. Una altra cosa és la incertesa sobre la influència de la grip aviària, que hi és. El sector sap millor que mai el que el consumidor necessita. És cert que nosaltres som petits respecte als grans productors d’ous que subministren el mercat. Mercadona ven tot sol el 27% de la producció i, com aquest, hi ha molts altres grans distribuïdors. Els que van al mercat són una minoria, però és el que ens hem inventat i on hem arribat.
Què reclameu des del sector a l’administració?
Posar-hi ordre i que les administracions locals entenguin que Brussel·les pot legislar però que s’ha de saber portar a la pràctica. Nosaltres som intermediaris entre les produccions i l’administració. No sempre ens en sortim, però ho intentem. Ara som en un moment complicat per la greu crisi que hi ha amb els vedells. Contra això, tenen la solució amb la vacuna, però amb la grip aviària és complicat, perquè s’hauria de vacunar arreu del món. I no passarà.
I quina solució s’espera?
L’única sortida és la prevenció, els controls, la bioseguretat, que no hi hagi fuites i tenir finestres tancades perquè no es coli cap pardal i no tenir pinsos a terra. Ja fa anys que vivim aquesta problemàtica i tenim el recordatori de nous casos i les empreses ja tenen la informació i saben com han d’actuar. Es fan les prevencions adequades i presumim de tenir-ho controlat, però potser demà surt un cas. Fem el seguiment conjuntament amb l’administració, a través del laboratori Centre Sanitari Avícola de Catalunya, que és a Reus. Són ells que tenen els instruments adequats i els equips necessaris per sacrificar adequadament les granges.
Vostè dona exemple i menja ous cada dia com recomanen? Té alguna preferència culinària a base d’ous?
Sí que en menjo cada matí per esmorzar. M’agraden fins i tot amb espardenyes de vetes, perquè hi puc posar el que vulguis. Afortunadament a Catalunya tenim una gastronomia diversa i els cuiners que tenim de renom s’inventen plats amb qualsevol cosa, també amb ous. Jo no havia menjat mai una truita oberta de gambes, i fa anys que en sentim a parlar i és un plat que trobo fantàstic, que funciona i és molt bo.
El perfil
Tota una vida lligat al sector
Va néixer a Vilafranca del Penedès. Té 72 anys i ha dedicat bona part de la seva vida professional al sector avícola en una empresa integradora de pollastres del poble. Aquesta activitat es dedica a abastir les granges de tot el que necessiten, des dels animals fins al pinso i els medicaments. Quan es va prejubilar, el 2017, va deixar la junta per ocupar la presidència de la federació, on ha renovat el càrrec dos mandats més. “No sé si ho faig molt bé o que ningú vol ser-ho”, diu irònicament sobre la falta de candidats per agafar-li el relleu al capdavant de l’entitat que representa les més de 300 petites i mitjanes empreses avícoles associades. Segons el darrer estudi elaborat per la federació, vuit de cada deu catalans trien comprar ous de proximitat, basant la seva elecció en tres motius clau: la frescor, el suport a l’economia local i la sostenibilitat. A partir de l’estudi sobre les preferències d’un miler de consumidors, i sota el lema Tria ous amb accent català, es vol donar informació per saber llegir a la closca el codi que permet conèixer la granja d’on prové l’ou i saber com ha estat criada la gallina. El 30% dels enquestats opinen que la quantitat ideal de consum setmanal hauria de ser entre quatre i cinc ous.
Font: El punt-Avui