De manera general, l’adequació de la producció a la demanda i la recuperació del consum han permès superar un llarg període deficitari per les empreses avícoles.
Els productors d’ous assoleixen en conjunt una retribució més justa en relació amb els costos d’operació, després d’anys de guanys insuficients.

El 2023 ha marcat un canvi de tendència pel sector avícola català, que ha pogut obtenir uns resultats positius després d’enllaçar tres anys consecutius molt difícils per les empreses i productors, en què els preus de venda sempre van estar per sota dels costos de producció. Així es desprèn de l’anàlisi que ha fet de l’últim exercici la Federació Avícola Catalana (FAC), l’entitat que agrupa les empreses productores d’aviram i ous de Catalunya.

El control dels factors de producció ha estat una de les claus per superar l’exercici. Tot i que la moderació dels preus de l’aliment per les aus i de l’energia ha permès a les empreses reequilibrar els costos i contenir les despeses.

Un altre element molt important ha estat el control molt acurat de la producció per adequar-la a la demanda real i evitar la sobreoferta. En aquest factor ha influït positivament la recuperació de la demanda i el consum intern de productes avícoles, especialment carn de pollastre i ous, impulsats per la plena recuperació del sector turístic i de congressos. Des de la FAC aquest augment de la demanda s’explica també pel fet que la carn d’aviram i els ous són aliments presents a pràcticament totes les llars catalanes i tenen un preu reduït en relació amb el seu valor nutritiu, el que els fa especialment atractius en èpoques d’inflació elevada.

Pel que fa als resultats dels diferents subsectors, en el passat exercici els productors d’ous han pogut normalitzar els seus marges i obtenir una retribució més justa que en els anys anteriors, durant els que han arrossegat un dèficit constant pels alts costos de producció i la impossibilitat de traslladar-los als seus preus de venda. La reducció de l’oferta d’ous a escala mundial, conseqüència de factors com l’elevada incidència de la influença aviària i la redistribució progressiva de la producció cap a sistemes alternatius al de cria en gàbies, ha influït en la recuperació dels preus de venda per al productor.

Els productors de carn de pollastre, que tenien al davant el repte d’optimitzar el control d’uns costos de producció molt elevats i d’adequar la seva oferta a una demanda incerta fruit de la situació geopolítica inestable, en general han pogut gestionar adequadament aquests aspectes i tancar una etapa de pèrdues continuades per les dificultats per repercutir els increments de costos al preu dels seus productes. L’element clau per aquestes empreses ha estat el control dels volums de producció.

Per a l’actual exercici, es preveu que l’activitat del sector avícola continuarà molt condicionada per elements externs com la situació política global i les afectacions en el comerç internacional, així com pels efectes que la influença aviària altament patògena pot tenir tant directament pels productors i localment, com en la distorsió del comerç avícola mundial.

El sector avícola es veu afectat de manera concreta pels canvis que es preveuen en les normatives de la UE relacionats amb la cerca de millores en el benestar animal. Les modificacions que planteja la Comissió Europea, centrades en la prohibició de les gàbies en la producció d’ous i la disminució de les densitats a les granges en general, imposarien una forta transformació al sector i implicarien de manera inevitable una reducció de la capacitat productiva, el que conduiria sense dubte a una disminució molt significativa de la producció d’aliments d’origen avícola a la Unió Europea.

Des del sector avícola es veu amb molta preocupació aquest escenari. La FAC, treballa per transmetre tant a les autoritats comunitàries i a la societat en general que cal arribar a un equilibri entre la necessitat de mantenir el teixit productiu i els aliments produïts a casa nostra i una progressiva millora dels estàndards de benestar animal.

El president de la FAC, Joan Anton Rafecas, ha alertat de les conseqüències del plantejament actual de la Comissió Europea per als ciutadans: “Els resultats dels estudis de les organitzacions ramaderes de la UE són molt clars i la balança comercial europea queda afectada amb la necessitat d’augmentar les importacions, quan ara som netament exportadors. Creiem que hi ha alternatives i és possible avançar en benestar animal i sostenibilitat sense que impliqui una pèrdua ni de capacitat productiva ni de competitivitat de la indústria agroalimentària europea.”

La sequera és un altre element que pot condicionar l’activitat del sector avícola en el futur pròxim. La producció avícola no és una activitat intensiva en el consum d’aigua i ja se’n fa un ús extremadament eficient, concretament s’utilitza per l’abeurament de les aus i per la neteja amb aigua a pressió. Per aquest motiu l’aplicació de restriccions en el consum tindrà un impacte directe en l’activitat de les granges i pot suposar una reducció de la producció a mig termini. Amb l’activació de l’emergència per sequera en bona part del territori, resta conèixer com es materialitzaran les mesures restrictives i quin marge tindran les explotacions avícoles per la seva aplicació. Des de la FAC esperem resoldre aquestes incògnites en una trobada que està prevista amb la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia en els propers dies.

El sector avícola en dades*

El sector avícola representa el 12,6% de la producció final agrària de Catalunya i és el segon sector en rellevància del sector carni-ramader, darrere del porcí.

 

PRODUCCIÓ DE CARN D’AVIRAM

El sector avícola català va tancar el 2022 amb una producció de 355,8 milers de tones de carn d’aviram, un 2% més que al 2021, de les quals el 75% era carn de pollastre i el 18% de gall dindi.

Amb relació al conjunt de la producció càrnia a Catalunya, l’aviram representa el segon lloc amb un 14,1%, darrere del porcí (79,8%) i per davant del boví (5,3%).

Catalunya és una de les comunitats capdavanteres en producció d’aviram d’Espanya. És la principal productora de l’Estat en nombre de caps amb un 25% del total i la segona en volum, amb un 22%, essent Andalusia la primera productora.

Catalunya és exportadora neta de carn d’aviram. Al 2021 en va exportar 63.813 tones, respecte a unes importacions de 34.527 tones. Aquestes exportacions representen el 25% de les exportacions d’Espanya en pes i el 28% en valor de les exportacions.

PRODUCCIÓ DE CARN D’AVIRAM A CATALUNYA PER DEMARCACIONS

  Pes canal total (tones) %
Catalunya 355.798 100%
Barcelona 100.596 28,3%
Girona 25.654 7,2%
Lleida 118.297 33,2%
Tarragona 111.252 31,3%

 

PRODUCCIÓ D’OUS

Catalunya té un cens total de 4,2 milions de gallines ponedores que al 2022 van produir 102,7 milions de dotzenes d’ous, amb un creixement del 5,9% respecte al 2021 i un 12,5% al 2020. Un 3,6% dels ous produïts al 2022 eren de gallines camperes i un 4,1%, de producció ecològica. Aquests són els sistemes que més han crescut en els darrers dos anys, concretament s’ha incrementat un 11% el cens de gallines camperes i un 41% els de les granges ecològiques.

Catalunya és exportadora neta d’ous. Al 2021 va exportar 27.190 tones d’ous frescos, respecte a unes importacions de 7.946 tones. Aquestes exportacions representen el 26% de les exportacions d’Espanya en pes i el 41% en valor. Dins l’Estat espanyol, Catalunya és la cinquena productora d’ous amb un 8,6% de la producció total.

PRODUCCIÓ D’OUS DE GALLINA PER A CONSUM HUMÀ A CATALUNYA PER DEMARCACIONS

 

  Producció
(milers dotzenes)
% No. explotacions
Catalunya 102.704 100% 295
Barcelona 11.065 10,8% 91
Girona 8.348 8,1% 91
Lleida 48.885 47,6% 50
Tarragona 34.406 33,5% 63

 

CONSUM DE PRODUCTES AVÍCOLES A CATALUNYA

Els productes avícoles són aliments presents a la cistella de la compra de quasi la totalitat de llars catalanes. Per productes, els ous tenen una penetració del 98% i la carn fresca de pollastre, del 97%.

La carn fresca d’aviram és la més consumida a les llars, un 41,5% del total. En segon lloc, es troba la carn de porcí (30,9%) i en tercer la de vacu (14%). A Catalunya es consumeixen 12,6 kg de carn fresca d’aviram per persona i any, dels quals 11 kg són de pollastre i 1,3 kg, de gall dindi.

A les llars de Catalunya es consumeixen 76,3 milions de dotzenes d’ous de gallina a l’any, el que representa una mitjana de 129,7 ous per persona, amb una despesa de 25,6 euros per càpita.

 

Font: Federació Avícola Catalana