Expertes en remugants de l’IRTA publiquen informació inèdita sobre el consum d’aigua en els diferents sistemes de producció de vedells d’engreix a les granges catalanes
El sistema de producció català és «molt eficient» i es basa a «optimitzar la formulació dels pinsos» tenint en compte criteris de benestar animal a més de criteris ambientals
La Guia per a l’optimització de l’ús i el tractament de l’aigua de beguda en vedells d’engreix s’adreça al sector ramader i vol dotar-lo d’eines per contribuir que la seva activitat sigui més sostenible
La gestió eficient de l’aigua en la ramaderia és clau perquè la producció sigui sostenible. Fins ara hi havia poques dades sobre el consum de l’aigua i això ha dificultat analitzar i dissenyar estratègies per optimitzar-lo en tota la cadena de producció de la carn. Aquest mes de març s’ha publicat per primera vegada el càlcul de la petjada hídrica del sistema de producció de vedells d’engreix a Catalunya. Es tracta de la Guia per a l’optimització de l’ús i el tractament de l’aigua de beguda en vedells d’engreix, que s’ha elaborat en el marc del grup operatiu GOTA, liderat per l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i la col·laboració de BonÀrea Agrupa, NANTA-Grup Nutreco, Sinual, l’Associació de Productors de Boví d’Alcarràs i Asoprovac. La Guia, que fa una revisió extensa de l’ús de l’aigua en el sistema productiu de vedells d’engreix per optimitzar-ne la gestió i millorar-ne la qualitat per al benestar i el creixement dels animals, s’adreça al sector ramader, a qui vol donar eines perquè la seva activitat sigui més sostenible.
L’aigua és un recurs bàsic distribuït de forma irregular pel territori, per la qual cosa «les xifres mitjanes mundials només ens serveixen per cridar l’atenció sobre un problema», afirma Maria Devant, cap del programa Producció de remugants de l’IRTA, que considera que «per prendre decisions concretes ens cal saber quanta aigua hi ha, quan i on es consumeix». Així, mentre que a nivell mundial el valor mitjà d’aigua per produir un quilo de carn de vedella és de 15.000 litres, segons els càlculs de la Guia a Catalunya el consum se situa al voltant dels 5.500 i 7.500 litres per cada quilo de carn, unes dades similars al consum d’aigua d’explotacions ramaderes de sistemes intensius holandesos. Aquest consum és menor gràcies a un sistema de producció «molt eficient» basat a «optimitzar la formulació dels pinsos» en què no només es tenen en compte criteris ambientals sinó també de benestar, apunta Devant. Per fer aquests càlculs s’ha comptabilitzat l’aigua gastada en granja i l’atribuïda a la producció de pinsos, seguint el Manual d’avaluació de la petjada hídrica (Water Footprint Network, 2010), que estableix un estàndard mundial per a avaluar la petjada hídrica de processos individuals i productes, així com per a consumidors, nacions i empreses.
De tota l’aigua que es consumeix, el 90% és aigua verda, és a dir, l’aigua de pluja que s’ha necessitat per produir els cereals i subproductes dels cereals i oleaginoses de què s’alimenten els vedells. El 10% restant és aigua blava, que prové de rius, llacs i aqüífers; d’aquesta, la majoria s’utilitza per produir el pinso i tan sols entre l’1,5 i el 7% és aigua de beguda els animals.
Garantir la qualitat de l’aigua que beuen els animals
Les femtes o les restes d’aliments poden contaminar l’aigua de beguda dels vedells d’engreix, de la qual se n’ha d’aprofitar el màxim i no malbaratar-la. És per això que s’apliquen sistemes per desinfectar-la. Fins ara, però, no se n’havien estudiat els riscos associats ni els beneficis. Si bé per als remugants sembla que l’aigua contaminada no els suposa un risc directe per a la salut, poden convertir-se en reservoris asimptomàtics de microorganismes com Campylobacter spp. i Cryptosporidium spp., que poden infectar els humans, s’adverteix a la Guia. Els productes que més s’utilitzen actualment són molt eficients, sobretot la cloració i el diòxid de clor, i no afecten la salut ni la capacitat digestiva dels vedells. En especial, la cloració combinada amb l’acidificació té un efecte desinfectant més durador i inclús millora el creixement dels vedells. Per tant, l’únic factor que determina quin producte escollir és el cost d’implementació i de manteniment. D’altra banda, la Guia inclou un protocol de bones pràctiques per mostrejar l’aigua a les granges i fer-ne una anàlisi de qualitat periòdica.
En el cas dels nitrats presents en l’aigua, aquests s’associen, entre d’altres factors, amb l’ús excessiu de fertilitzants en l’agricultura. «Fins ara, la dosi màxima segura que podien tolerar els vedells era de 44 mg/l segons les recomanacions en bovins. Amb els nostres estudis hem documentat que els vedells poden tolerar una quantitat de nitrats més elevada sense que s’alteri la seva salut. A partir de 110mg/l, però, sembla que detecten un gust diferent a l’aigua i, com a estratègia d’autoprotecció, en beuen menys quantitat, la qual cosa podria afectar el consum i la producció», explica Lourdes Llonch, investigadora del programa Producció de remugants de l’IRTA.
Escollir un bon tipus d’abeuradors evita el malbaratament de l’aigua
Actualment, a les granges de Catalunya s’utilitzen principalment abeuradors de tipus boia, que emmagatzemen una quantitat d’aigua constant. L’altre abeurador, menys utilitzat, és el de tipus xumet amb cassoleta, i en els estudis duts a terme en el projecte se’n va dissenyar una nova versió amb l’objectiu d’evitar el malbaratament d’aigua: així, només n’aporta quan el vedell fa pressió amb la boca sobre el xumet i la cassoleta recull el sobrant. «Tot i que el de tipus xumet amb cassoleta redueix una mica el malbaratament i manté els abeuradors més nets, impedeix que el vedell begui tota l’aigua que necessita, sobretot durant els mesos més calorosos, i això els pot afectar el creixement», explica Sònia Martí, investigadora del programa Producció de remugants de l’IRTA. Per tant, en aquestes condicions «seria recomanable augmentar el flux d’aigua, revisar amb més freqüència el funcionament dels abeuradors o, fins i tot, instal·lar-ne dos per corral», afegeix la investigadora. Les normatives de benestar animal recomanen que hi hagi com a mínim dos abeuradors per corral, tot i que, segons les investigadores de l’IRTA, un corral amb 18 vedells pot tenir un sol abeurador, sempre i quan es netegi i supervisi a diari.
FONT: IRTA