El darrer any s’ha hagut de sacrificar 335.000 gallines i 2.800 caps de boví per evitar l’extensió de malalties infeccioses
Mentre granges d’aviram i vaques creuen els dits, el sector porcí continua amb l’ai al cor per si els senglars escampen la pesta africana
El darrer any han coincidit a Catalunya tres malalties del bestiar i l’aviram que han tingut conseqüències greus per a la ramaderia, que ha viscut una situació inèdita al país perquè mai havien coincidit els tres virus letals que han colpejat simultàniament les aus de granja, vaques i porcs. Si bé la ramaderia aviària s’ha acostumat als brots periòdics de la influença, un virus que es considera endèmic a l’Estat espanyol perquè es detecten diversos casos anuals, la pesta porcina africana (PPA) que s’ha escampat entre els senglars de la serra barcelonina de Collserola amenaçant d’infectar granges de porcs no es detectava a l’Estat des del 1994, i la dermatosi nodular contagiosa (DNC) que afecta el bestiar boví era inèdita fins ara al nostre país.
La coincidència malastruga de les tres epidèmies s’explica, segons els experts, per l’augment de les temperatures que porta a la proliferació de vectors de malalties com els mosquits, per la proliferació de fauna salvatge, i per la gran mobilitat transfronterera de persones, animals i mercaderies que també suposa el trasllat de vectors. “Avui tens més possibilitats de contacte amb persones o éssers infectats i més possibilitats de contacte amb vectors”, afirma Vicens Enrique-Tarancon, veterinari coordinador del Grup de Sanejament Porcí (GSP) de Lleida. Posa l’exemple d’aquest hivern, amb grans gruixos de neu al Pirineu que permetran eliminar vectors com insectes i paparres, un fet que serà positiu sanitàriament de cara al pasturatge alpí que faran els ramats de bestiar aquest estiu.
La grip aviària, causada pel virus influenza, probablement l’ha portat alguna de les aus migratòries que va fer parada a la plana de Lleida en el seu viatge d’hivernació cap al sud. No té vacuna i l’aparició de focus coincideix amb el pas d’aus migratòries cap al sud. El coordinador del GSP de Lleida i la catedràtica emèrita de sanitat animal de la UAB, Maria dels Àngels Calvo, donen per fet que el focus de Lleida possiblement va sorgir per l’estada hivernal d’aus infectades a l’estany d’Ivars, aus que es posen en contacte amb els femers de les granges avícoles de la zona. A la tardor, abans que aparegués el focus al Pla d’Urgell, en una granja de Guadalajara es va haver de sacrificar més de 300.000 gallines.
La dermatosi nodular contagiosa (DNC) del bestiar boví és molt fàcil de transmetre per contagi animal o per picada d’insecte, explica la catedràtica veterinària. El cas de la pesta porcina africana (PPA) és ben diferent i Calvo recorda que només es transmet a través de la sang –el contacte d’un animal infectat amb un altre per les hemorràgies i secrecions de l’exemplar malalt– o, més probable en el nostre cas, per l’ingesta d’aliments contaminats amb el virus, segons l’experta. Aquesta catedràtica confia en la versió oficial que descarta, almenys inicialment, al laboratori de l’IRTA-CReSA de Bellaterra com a origen de la infecció, i explica que productes derivats del porc com embotits que estiguin infectats poden transmetre la malaltia: a Itàlia, recorda, es va demostrar “l’entrada fraudulenta” d’embotits porcins contaminats. El virus, conclou, sobreviu fins i tot en aliments congelats.
La vacuna de la PPA no existeix però, encara que hi fos, Enrique-Tarancon explica que no s’hauria evitat el tancament de fronteres perquè les vacunes que s’investiguen no permeten diferenciar si l’animal ha estat vacunat o no. Els dos especialistes en sanitat animal expliquen que els tres patògens tenen una alta capacitat de resistència en el medi ambient i només es poden combatre augmentant la bioseguretat –les mesures preventives de protecció biològica de les explotacions–, la higiene i la profilaxi (vacunació). Jordi Vilamajó, responsable d’aviram d’Unió de Pagesos (UP), explica que l’exterior de la granja és “zona bruta” en contrast amb l’interior de la nau (“zona neta”), on cal canviar-se de vestuari i calçat per entrar i on es treballa amb estris desinfectats que no poden sortir de l’edifici. Per airejar les naus, les finestres, portes o sortides de ventilació han d’estar cobertes amb teles metàl·liques hermètiques que impedeixin l’entrada de rates o pardals.
Grip aviària
En el cas de la grip aviària no es pot parlar de sotragada sinó de situació de vigilància dins de la normalitat, i l’evidència d’això és que el mateix sindicat d’UP feia a finals de gener “un balanç positiu del sector de l’aviram a Catalunya l’últim any, tot i els dos casos declarats de grip aviària”. El 2025 el preu mitjà anual del pollastre viu groc ha augmentat un 1% i d’un 3% en el cas del blanc, i també el preu mitjà en origen dels ous de tota classe. El consum ha augmentat i l’oferta s’ha reduït, explicava el sindicat. De fet, el sector conviu amb la grip aviària, els brots de la qual es van repetint periòdicament –el virus de la influença aviària no té vacuna però està considerat “d’alta patogenicitat” pels experts i les administracions–. Per exemple, Catalunya va tenir brots el 2017 i un a Arbeca (Garrigues) el 2023. Vilamajó sosté que la grip aviària tampoc era endèmica fa unes dècades però ha arribat procedent d’Europa amb el canvi climàtic –“els hiverns no fa tan fred”– que ha fet proliferar espècies que eren anecdòtiques: “Quan era petit de cigonyes en veies una o dues al poble, i ara a la comarca [Plana d’Urgell] n’hi ha moltes, i no les toquis.” De fet, Vilamajó critica l’alta protecció a què s’ha arribat de la fauna salvatge com un dels vectors principals de transmissió de les malalties perquè no està sotmesa a cap tipus de control poblacional ni sanitari.
El 24 de desembre passat es va detectar un nou brot en una granja de 235.000 gallines ponedores a Bellpuig (Urgell) que es van haver de sacrificar. L’1 de gener es va detectar un segon focus en una explotació al poble veí de Castellnou de Seana (Pla d’Urgell), on se’n van haver de sacrificar més de 9.000. La immobilització avícola de la zona de protecció i vigilància de 10 km va afectar 62 granges fins a l’11 de febrer –aquestes explotacions afectades podien portar els animals a l’escorxador però no podien moure a altres granges ni l’aviram ni els seus productes–. A més, no podien entrar exemplars nous de fora.
Després d’un mes sense cap nou positiu en el radi de vigilància, l’11 de febrer es van aixecar totes les restriccions. Amb tot, tenint en compte “l’alt risc de contagi de les aus de corral a partir d’aus salvatges”, continuen vigents mesures de salvaguarda a tot l’Estat espanyol: la prohibició de la presència d’aus de corral i captives en els llocs on es fan fires, certàmens o exhibicions aviàries en què es produeixen altes concentracions d’aus. Però també la prohibició als particulars de criar aus de corral a l’aire lliure. En aquesta línia, Vilamajó es queixa que els corrals “d’autoconsum” amb unes poques gallines no han de passar cap inspecció i “són un reservori de la malaltia”.
Les dues granges infectades van haver de netejar i desinfectar totes les instal·lacions i, un cop es confirma l’absència del virus en un grup reduït d’aus sentinella introduïdes per comprovar que no queden focus infecciosos, es poden reomplir amb noves aus per reprendre l’activitat. L’empresa estatal d’assegurances, Agroseguro, preveia indemnitzar els afectats amb 750.000 euros, 600.000 per a les dues granges que van sacrificar l’aviram i 150.000 per a les explotacions immobilitzades que no han pogut reposar animals.
Per la seva banda, a més de prometre indemnitzacions per l’aviram sacrificat però també pels productes d’origen animal i altres que són indemnitzables, el govern ha posat l’Institut Català de Finances (ICF) a disposició dels afectats per tal de donar-los suport financer.
A l’Estat hi ha hagut quinze casos el 2025, la majoria a les dues Castelles, amb uns tres milions d’animals sacrificats. En dades de gener, Catalunya té 1.647 granges d’aviram, seixanta menys que el 2024 (una reducció del 3,5%) perquè es tendeix cap a la concentració i l’augment de la producció en explotacions més grans: 856 (40%) són de pollastres per a carn i 358 (17%) d’ous de gallines. La resta són de galls dindi, ànecs, guatlles, perdius, oques i faisans, entre d’altres.
Font: El Punt – Avui