La irrupció a l’Alt Empordà i el Gironès de la dermatosi nodular contagiosa fa que el pànic s’encomani també entre explotacions làcties
El protocol europeu mana sacrificar cabanes senceres, fins i tot preventivament per a l’engreix en llibertat, i els posa en risc de plegar
El sector primari gironí encadena crisis i cops baixos, començant per la sequera, que ja va deixar tocada tant la producció als camps –i la cotització de farratges i pinsos disparada doblement amb la invasió russa d’Ucraïna– com les reduccions forçoses de caps de bestiar per reduir consums hídrics. Els ramaders, amb una cabana delmada per aquests factors, han patit baixes i trasbalsos aquest darrer any amb l’arribada del virus de la llengua blava, i amb el fantasma de dos més a l’horitzó: la grip aviària –que sortosament només s’ha detectat fins ara en aus salvatges als Aiguamolls de l’Empordà– i la més recent, la dermatosi nodular contagiosa (DNC), que aquesta setmana ja s’havia detectat en 18 granges de boví de la demarcació i arriba després d’haver provocat estralls prèviament a l’Estat francès i a Itàlia.
És una malaltia molt contagiosa entre els bòvids, tot i que no transmissible als humans, però catalogada com de classe A per la Unió Europea (UE). Això va fer que la Generalitat apliqués el protocol comunitari al peu de la lletra, amb el sacrifici de tots els caps de bestiar de les explotacions afectades. “És un cop molt dur”, sobretot per al teixit de granges familiars que encara predominen a les comarques gironines, explica el ramader Quim Sabrià, també alcalde de Parlavà, i “especialment per al sector lleter”, en comparació amb les granges dedicades a l’engreix de vedells que cíclicament van cap a l’escorxador. Però altres productors dedicats a la cria i engreix en semillibertat, amb el ramat pasturant, tampoc s’han deslliurat del sacrifici indiscriminat de tot el bestiar.
S’han sentit veus d’indignació entre els ramaders de les 19 explotacions afectades per algun cas positiu –18 a l’Alt Empordà i una altra granja lletera del Gironès, a Cassà–, però de moment ningú vol parlar en públic: estan “ensorrats”, explica Jordi Cros, de Can Magret de Peralada, que ha estat en contacte amb alguns d’ells, i tampoc han volgut atiar la polèmica perquè tots estan pendents del cobrament d’indemnitzacions i les subvencions que s’han anat activant. Però per Jordi Ginabreda, portaveu de Revolta Pagesa, “les línies d’ajuts anunciades fins ara són fum”. El gremi ha engegat aquesta setmana accions de protesta, i dimarts, per exemple, van barrar el pas a les oficines comarcals d’Agricultura a Figueres, Girona i Banyoles amb bales de palla.
Inquietud en el sector
La setmana passada, totes les alarmes van tornar a saltar davant un cas sospitós a Osona, que les analítiques finalment van descartar. Des del departament, el conseller, Òscar Ordeig anunciava aquesta setmana que el 82,5% d’explotacions i el 92% del cens de bestiar en el radi de 50 quilòmetres al voltant del primer focus detectat, a Castelló d’Empúries, ja havien estat vacunats, i que ja havien rebut 100.000 dosis més del vaccí immunitzador, per assolir un primer contingent de 310.000 vacunes.
Un cop assegurades les zones al voltant de Castelló d’Empúries i Cassà, la coordinadora nacional d’Unió de Pagesos (UP), Raquel Serrat, destacava que finalment es contempli estendre la immunització a la Catalunya Central i Ponent. De fet, tot el bestiar sacrificat es transporta en camions fins a la incineradora de Térmens (la Noguera), fet que també ha escampat la inquietud en una zona envoltada d’explotacions de boví. La sospita és que el virus s’escampa fàcilment a través de mosques o mosquits actius encara per les temperatures suaus, encara que s’extremin les mesures d’higiene. D’altra banda, la vacuna no assoleix l’efecte complet fins a la tercera setmana des de la seva administració.
Horitzó fosc
Sabrià, en la doble condició de petit empresari lleter i polític local, va testimoniar els neguits del sector la setmana passada en una reunió informativa convocada per Agricultura a la Delegació de la Generalitat a Girona. Els ramaders es van comprometre a extremar precaucions i restringir al màxim els desplaçaments de vehicles entre explotacions alienes, però també van reclamar la revisió del protocol, en el cas de les granges lleteres.
Sabrià i Cros coincideixen que en algunes explotacions làcties es podria haver optat per una actuació més conservadora, ja que les vaques de llet no es poden reposar d’un dia per l’altre. És una feina d’anys, fins que poden produir, amb cabanes que són fruit d’encreuaments entre races i exemplars al llarg de generacions. Molts grangers treballen i disposen dels fenotips genètics dels seus exemplars. I Cros recorda que “un animal no és plenament productiu fins a la segona o tercera lactació”, de manera que les granges afectades, que en el millor dels casos no poden reprendre l’activitat fins 45 dies després del darrer contagi, passaran “dos o tres anys sobrevivint” amb uns ajuts de 3.000 o 3.500 euros per cap sacrificat que veuen insuficients.
El Departament ha anunciat fins aquesta setmana que mobilitza 4 milions de l’Institut Català de Finances (ICF) per donar suport al repoblament de les granges afectades i garantir-ne la viabilitat. Però Sabrià, Cros i Ginabreda alerten que moltes estan en perill de quedar tancades per sempre, tot accelerant una inèrcia vegetativa que les estadístiques ja reflectien des de fa dècades. I insisteixen que cal accelerar i estendre les mesures preventives, com ja havien reclamat a inicis d’estiu quan es van notificar els primers focus francesos. Serrat (UP) veu bé que Agricultura s’hagi obert a crear un grup de treball conjunt per debatre sobretot la qüestió dels ajuts, però defensa que també caldria revisar el protocol d’actuació específic per a la DNC a escala europea, al marge que sigui una malaltia de classe A. Sobre la taula hi ha el risc que s’escampi massivament per Catalunya i la península, i posi en risc la producció de llet a mitjà termini. I alguna veu qüestiona també la incineració d’un bestiar que serviria per al consum humà, tot i que aquest supòsit descartat ara mateix podria fer davallar el consum i la cotització de la carn.