No és la ramaderia d’interior, ni l’anomenada agricultura “intensiva“, el que augmenta el risc de pandèmies, ans al contrari. Un important estudi de veterinaris i ecòlegs ha trobat que la ramaderia a l’aire lliure o de “corral” pot augmentar el risc de pandèmies transmeses per animals. En canvi, la possibilitat de continuar produint animals en instal·lacions interiors amb condicions controlades (per exemple, temperatura, humitat, ventilació) pot reduir el risc de pandèmies i l’aparició de malalties perilloses, com el Sars, l’EEB, la grip aviària i la Covid-19, en comparació amb l’agricultura menys intensiva.
Segons els autors de l’estudi publicats a la revista científica Royal Society Open Science, la ramaderia confinada és menys arriscada perquè els animals estan protegits i són més fàcils de controlar. Tenen menys possibilitats de contacte amb animals salvatges i, per tant, menys possibilitats d’alliberament de virus perillosos. Malgrat els informes de les Nacions Unides i altres organitzacions que voldrien vincular la “ramaderia intensiva” a la propagació de zoonosis, els autors argumenten que “l’agricultura no intensiva” o “de baix rendiment” requereix molt més sòl per produir la mateixa quantitat d’aliment, i això provoca la pèrdua d’hàbitat. A més, desplaça animals salvatges portadors de malalties com ratpenats i rosegadors, acostant-los als animals de granja i als humans.
Com afirma Harriet Bartlett, autora principal de l’estudi: “La ramaderia intensiva o d’alt rendiment està culpada de pandèmies, però els que demanen allunyar-se de l’agricultura intensiva sovint no consideren el risc pandèmic d’una agricultura menys intensiva i, en particular, les conseqüències per a l’ús de la terra. Les granges de baix rendiment necessiten molta més terra per produir els mateixos aliments que les granges d’alt rendiment. Un canvi generalitzat a l’agricultura de baix rendiment destruiria i pertorbaria àmplies àrees d’hàbitats naturals. Això augmenta el risc de vessament viral, la primera transmissió d’un animal salvatge, en pertorbar la fauna salvatge que bé pot acollir el pròxim virus pandèmic i augmentar el contacte entre la fauna salvatge, les persones i el bestiar”.
“Les granges de baix rendiment solen implicar poblacions ramaderes més grans, més bioseguretat, més treballadors i més zones sota l’agricultura, la qual cosa es tradueix en diferents, però no necessàriament menors, riscos de malaltia que els sistemes de major rendiment que produeixen la mateixa quantitat d’aliments”, llegim en l’informe de veterinaris i ecòlegs de les universitats de Cambridge i Leeds. “Un allunyament global de l’agricultura intensiva requeriria una superfície de terra gairebé tan gran com l’Índia, augmentant inevitablement el risc de vessaments. La conversió i fragmentació d’hàbitats naturals fa que estiguem cultivant en llocs on el bestiar i les persones puguin entrar en contacte més estret amb poblacions estressades d’animals salvatges”, diu Bartlett.
El professor Giuseppe Pulina, president de “Carni Sostenibili” i entre els 1000 millors científics animals del món, va explicar: “Paradoxalment, mantenir els animals confinats dóna nivells de seguretat molt alts. Per contra, els animals a l’aire lliure són els més exposats a aquesta malaltia, sobretot si no tenen defenses actives, dobles tanques i un control serològic constant. D’altra banda, els animals de la granja tenen uns nivells de seguretat tan alts que si la malaltia entrés a la granja, es coneixeria immediatament. Així doncs, la granja es consideraria immediatament un brot, amb la ràpida intervenció de les autoritats sanitàries».
Font: Meat the facts