El consum de “substituts de la carn” és una qüestió d’elecció personal, però el consumidor ha d’estar ben informat sobre les propietats i els mètodes de producció. En termes d’impacte ambiental, però, a partir de les dades disponibles actualment, la producció in vitro no ofereix cap avantatge ambiental respecte a la carn real.
En aquests anys, l’EFSA va començar a aprofundir per avaluar els riscos per a la salut humana amb un estat de joc i perspectives a la UE abans de proposar aquesta producció com una millor alternativa a la ramaderia. Produir carn sense animals és un desig de llarga durada per a algunes persones. Churchill, a la dècada de 1930, ja pensava en un futur amb carn culta. No obstant això, la realitat darrere de la utopia no és necessàriament la que Churchill hauria esperat.
La carn cultivada al laboratori, la carn cultivada i la carn in vitro (IVM) són diferents expressions que van començar a guanyar popularitat el 2013 després de la producció i degustació de la primera “hamburguesa” del món feta amb cèl·lules mare per Mark Post de la Universitat d’Utrecht. Des de llavors, la carn cultivada s’ha presentat als mitjans de comunicació generalistes com una de les fonts alternatives de “carn” més prometedores per resoldre problemes de benestar animal i seguretat alimentària alhora que es preserva el medi ambient.
Aquesta alternativa a la carn convencional ha atret enormes inversions, especialment de conegudes empreses de tecnologia digital que aposten ara per la ràpida adopció al mercat d’aquests productes a costa de la producció ramadera tradicional. No obstant això, quan es miren les publicacions acadèmiques, la comunitat científica sembla més escèptica que els mitjans de comunicació generalistes sobre el desenvolupament de carn in vitro.
La carn cultivada al laboratori deriva de teixits i cèl·lules cultivades en un entorn de laboratori i no en un organisme viu, segons la definició donada per Mark Post. En termes reals, la carn in vitro és un cúmul de cèl·lules musculars extretes d’un animal que es multipliquen en plaques de Petri amb un cultiu mitjà prou ric com per permetre que les cèl·lules es multipliquin.
Venamb les tècniques més avançades, els mitjans de cultiu encara necessiten hormones, factors de creixement, sèrum de vedell fetal, antibiòtics o fungicides per al desenvolupament cel·lular. A causa dels problemes ètics que plantejava l’ús del sèrum boví fetal, moltes empreses van intentar substituir-lo per sèrum artificial. Però segons un estudi, aquests sèrums sintètics tenen dificultats per determinar les concentracions exactes de cada component, que s’han d’adaptar bé a cada tipus de cèl·lula i a la seva etapa de desenvolupament. Cap d’aquestes alternatives sintètiques ha estat presentada i discutida en la comunitat científica. En aquest context, la carn cultivada en laboratori no es pot considerar una alternativa “natural” al bestiar de la UE, que ha de respectar estrictes normes sobre l’ús d’antibiòtics i impedeix l’ús d’hormones.
Aquests productes ni tan sols es poden anomenar “carn“, ja que alguns tipus cel·lulars importants, com els nervis i els adipòcits, no formen part d’aquesta invenció, que és només un cultiu cel·lular. No està clar si la producció de carn cultivada proporcionaria una alternativa climàticament més sostenible. No tots estan tan convençuts de les credencials verdes de la carn cultivada, i alguns adverteixen que la tecnologia podria fer més mal que bé. Segons una revisió exhaustiva dels estudis sobre carn i proteïnes del Panell Internacional d’Experts en Sistemes Alimentaris Sostenibles (IPES-Food), la carn cultivada, en lloc de desafiar el sistema, “implica la dominació dels sistemes alimentaris per part de les empreses agroalimentàries gegants, les dietes estandarditzades d’aliments processats i les cadenes de subministrament industrials que perjudiquen les persones i el planeta”, tal com afirma l’informe.
El mercat alternatiu de proteïnes es caracteritza ara per empreses gegants que creen els anomenats “monopolis proteics”, amb diversos patrocinadors d’alt perfil, com Bill Gates i Richard Branson, i importants inversions de les empreses de processament de carn més grans del món, incloses JBS, Cargill i Tyson. “Però la carn falsa no salvarà el planeta“, va advertir Philip Howard, membre d’IPES-Food i autor principal de l’informe: “Canviar a carn falsa empitjorarà encara més els problemes amb el nostre sistema alimentari industrial. Això inclou la dependència dels combustibles fòssils, els monocultius industrials, la contaminació, les dietes poc saludables i el control per part de les corporacions massives”, ha explicat.
Els impactes climàtics de la producció de carn cultivada dependran del que es pugui aconseguir la generació d’energia descarbonitzada i de les petjades ambientals específiques de la producció.
Hi ha una necessitat d’ACV detallat i transparent de sistemes reals de producció de carn cultivada. A partir de les dades disponibles actualment, la producció cultivada no ofereix cap avantatge ambiental en comparació amb la carn real. Els primers estudis han demostrat que els bioreactors utilitzats per cultivar cèl·lules gasten molta energia amb emissions de CO2 molt elevades. A la pràctica, la carn cultivada al laboratori provoca inicialment un escalfament climàtic més baix que la ramaderia. Tot i així, aquesta bretxa desapareix a llarg termini, amb les emissions de les granges encara més baixes, ja que les emissions de CH4 no s’acumulen, a diferència del CO2.
Molt sovint es passa per alt el fet que la carn cultivada al laboratori és un procés que consumeix energia i implica l’ús de compostos i molècules normalment no permeses per al bestiar, com ara hormones de creixement i antibiòtics. Els investigadors creuen que la carn artificial pot ser rica en proteïnes, però encara hi ha una gran preocupació pel contingut de ferro i vitamina B12. De fet, la carn in vitro serà deficient en vitamina B12, ferro i micronutrients específics de la carn real, ja que no s’ha implementat cap tecnologia que pugui reproduir fidelment el seu contingut nutricional.
Encara falten arguments científics sòlids en tots aquests aspectes. No hi ha consens sobre la salut i les qualitats nutricionals de la carn cultivada per al consum humà i el seu potencial baix impacte ambiental. A més, encara queden per abordar moltes qüestions relacionades amb el màrqueting, la legislació, l’ètica i la percepció del consumidor. Investigacions d’universitats i instituts públics de recerca indiquen que la producció in vitro no té grans avantatges econòmics, nutricionals, sensorials, ambientals, ètics o socials en comparació amb la carn convencional.
A part de la nutrició i la salut, un dels reptes de la carn cultivada és imitar la carn tradicional en termes de qualitat sensorial / gust a un preu assequible per convertir-se en acceptable per als futurs consumidors. Suposem que les empreses dedicades al desenvolupament de carn cultivada en laboratori esperen replicar competitivament la complexitat real de l’estructura de la carn. En aquest cas, el gust continuarà sent un repte i convencerà la majoria dels consumidors. En aquest context, irrellevant per a les percepcions individuals, la carn in vitro no es pot considerar una alternativa a curt termini, ja que haurà d’afrontar el llarg i difícil procés d’acceptació del consumidor.
Així, diversificant les nostres fonts de proteïnes vegetals i animals i reduint les pèrdues i el malbaratament d’aliments, una dieta més equilibrada pot reduir la fam al món i l’impacte ambiental de manera més eficaç que alguns aliments artificials cultivats en laboratori. Potser seria millor rebutjar el bombo proteic i centrar-se més en sistemes alimentaris sencers i polítiques alimentàries integrals mitjançant mètriques de sostenibilitat més àmplies, centrant-se en sistemes alimentaris democràtics i sostenibles arrelats a regions i territoris.
Font: European Livestock Voice