Tercera setmana consecutiva amb un festiu, encara que aquesta posa fi a aquest període de festius i dona pas a la tornada a la normalitat la setmana que ve. Òbviament, hi ha retards a les sortides, com reflecteix l’evolució del pes mitjà en canal al mostreig setmanal de Mercolleida: -135 la setmana de Nadal, sota la inèrcia de la forta activitat de matança mantinguda durant desembre, però ja a continuació + 240 grams a la següent de Cap d’Any i +580 grams a l’actual de Reis, una pujada que tindrà probablement continuïtat a la següent setmana. Tot i això, el ritme de matança ha estat superior a altres nadals, no només aquí sinó a tota la UE, on es reporten retards tanmateix inferior a anys passats. A això hi han contribuït, primer, amb caràcter general, el fet que els festius nadalencs van caure en cap de setmana i, segon, amb més pes en un país o altre, el que el baix nivell actual del preu del porc faci pensar sense tantes objeccions a congelar carn. El comentari a tots els països és que el mercat del viu surt tensat d’aquestes festes, no tant perquè no sobrin porcs, sinó perquè el preu és molt baix, el cost de producció molt alt i, en fi, no han sobrat tants porcs com es podia pensar. Així que, a diferència d’altres geners, s’espera que no hi hagi tanta pressió a la baixa sobre les cotitzacions les setmanes vinents i que el proper moviment pugui ser ja de recuperació. Això, almenys, és el que indicaria el mercat del porc: així i tot cal esperar veure quantes setmanes porta reabsorbir els retards nadalencs i, si l’escorxador mantindrà aquest mateix ritme d’activitat, si és així l’oferta es quedarà per sota de la demanda en el transcurs de les setmanes de gener. No obstant això, l’altra cara del mercat continua sent la carn: l’escorxador pot estar interessat ara per matar més i congelar carn comparativament barata, però perquè això sigui sostenible les vendes de carn han de millorar i, sobretot, per a què millorin, la carn d’exportació ha de recuperar-se (Xina) i tornar a progressar (Corea, les Filipines, el Vietnam, el Japó,…).
En el mercat del cereal, si les dues setmanes anteriors (la de Nadal i Cap d’Any) van ser d’operatives molt curtes, l’actual de Reis s’ha endut el palmell pel que fa a poca activitat. Les cotitzacions de la taula no es mouen, tant perquè no hi ha quilos darrere que recolzin cap tendència com perquè la volatilitat de les pantalles de Chicago i el Matif tampoc no permeten saber quina direcció prendrà la tendència. Potser alguna tendència baixista s’ha vist en els futurs aquesta setmana, encara que al mercat nacional tampoc ha faltat algun dia en què els preus semblaven reafirmar-se.
Però també a Chicago l’operativa és molt inferior al normal aquests dies, cosa que sempre és sinònim de fàcil volatilitat dels preus. Poca cosa més es pot dir del mercat en aquesta setmana de vacances i pont. Potser que hi ha una mica més d’interès en ordi a l’interior que a la zona catalana i que, al port, la reposició de blat ja és més barata i el primer trimestre es pot fer amb algun euro de descompte. Precisament, el temor que puguin baixar de forma clara els futurs de blat pot arrossegar també la resta de cereals i el blat de moro ja es veu una mica pressionat. I és que sembla que la catàstrofe que es preveia a les collites de l’hemisferi sud per la climatologia no serà tal. Més a prop, hi tornen a haver ofertes de blat, blat de moro i ordi francesos a preus competitius, encara que els coneguts problemes de transport en limiten la disponibilitat i aixequen el preu en destinació (però es queden per sota del nacional).