El 10% de la producció porcina de Catalunya procedeix de la comarca de Les Garrigues, on es produeixen 600.000 metres cúbics de purins a l’any, cosa que suposa un repte per a la seva gestió i, al mateix temps, una oportunitat, per fer un tractament dels purins amb models, mediambientalment més adequats, alguns dels quals ja funcionen des de fa anys sense cremar brossa. Aquest és el plantejament de partida d’un ampli reportatge d’Albert González, autor dels seus textos i fotos, publicat a la revista comarcal SomRurals, dedicada a l’agricultura, la ramaderia i el món rural i que edita l’Associació Garriguenca de Comunicació.
Els residus sòlids dels purins dels porcs es poden fer fertilitzants orgànics, gràcies al seu contingut en nitrogen, potassi i fòsfor. Però els purins tenen un contingut molt més gran d’aigua (80%) i el gran debat que existeix en l’actualitat és quin sistema emprar per extreure-la i separar-la de la part del residu sòlid. A Catalunya hi ha sis plantes de cogeneració, de les quals tres es troben a la demarcació de Lleida, i que bàsicament fan servir el gas natural per assecar els purins.
Un altre sistema, que ha aixecat una gran polèmica és el del projecte de La Nova Tracjusa, a Juneda, els promotors de la qual són la cooperativa Gestió Agroramadera de Ponent (GAP), que va obtenir l’autorització mediambiental fa dos anys, per l’aleshores Departament de Territori i Sostenibilitat, de substituir el gas per un altre tipus de combustible, combustibles derivats de residus (CDR) procedents de deixalles urbanes a partir d’un procés de gasificació i que els que s’oposen consideren que és molt semblant a la incineració, exposa l’autor del reportatge. La Plataforma Aturem la incineradora de Juneda s’hi oposa, però el projecte de la Nova Tracjusa, de Juneda, va ser ratificat per l’actual Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) el 8 de juliol de 2022.
Enfront d’aquests sistemes, existeixen altres models en funcionament a altres municipis, la majoria dels quals funcionen amb certa rendibilitat i sense haver de recòrrer ni a la cogeneració ni a la incineració. Aquests models són el de Bioenergia d’Almenar, Bioproductors d’Alcarràs, EcoBiogàs de Vila-Sana i els Ramaders de Juncosa, sovint impulsats per famílies que s’agrupen en una societat agrària de transformació (SAT) i que s’insereixen dins de la filosofia de la bioeconomia circular, que el Govern català vol impulsar a través de l’Estratègia de Bioeconomia de Catalunya 2030 (EBC 2030), de la qual ja va informar PORCAT.
Models de bioeconomia circular i ecològics
Així, Bioproductors d’Alcarràs és un projecte impulsat per 150 famílies d’Alcarràs, juntament amb veïns de la pagesia, que van decidir invertir 1,5 milions d’euros en una planta de compostatge que ocupa dues hectàrees transforma els purins en adobs orgànics. L’any passat va gestionar 18.000 tones de residus orgànics de vedells i en una part menor de porcí, però legalment podria assolir un ritme anual de 27.000 tones d’excrements i preveuen que podran apujar-lo fins a les 54.000. Les dejeccions es barregen amb restes de poda i d’arbres fruiters i produeixen un adob orgànic molt més competitiu que el químic.
L’aspiració d’aquests bioproductors va més enllà perquè volen impulsar un macroprojecte que vol convertir la finca dels ramaders d’Alcarràs, de catorze hectàrees, en un polígon industrial, que molts anomenen BioHub, segons el diari Ara. En aquest polígon l’objectiu és aixecar una planta de biogàs que produirà electricitat a tot el complex industrial a partir de les dejeccions ramaderes amb un pla especial que es redactarà amb ajuda de la Diputació de Lleida. A més, en aquesta mateixa finca, es vol acollir indústries que experimenten a escala industrial amb altres possibles utilitats dels excrements animals, per exemple, per transformar les dejeccions ramaderes en productes cosmètics, cel·lulosa per fer-ne bosses de compostatge i, fins i tot, pantalles per a telèfons mòbils, informen el diari Ara i Som Rurals.
D’altra banda, els Ramaders de la Juncosa, una cooperativa d’uns seixanta socis, van posar en marxa la primera planta de compostatge de la comarca que es va aixecar el 2005 i que consisteix en un sistema molt semblant al d’Alcarràs, que, de les dejeccions del sector boví, produeix dos milions d’un compost ecològic que es deixa assecar a l’aire lliure. Després, a partir d’aquest compostatge es genera un nitrogen que es absorbit pels cultius i que mai arriba als aqüífers.
Bioenergia d’Almenar S.L. va posar en marxa d’una planta de biogàs. Disposa d’una instal·lació de cogeneració d’energia elèctrica i calor, a partir del biogàs d’origen agroindustrial produït en els seus biodigestors, un sistema que té des de fa una dècada i que és capdavanter a l’Estat espanyol. Amb una potència instal·lada de 3 MW, es tracta d’una de les instal·lacions mes grans d’aquest tipus a Espanya.
Basada en el concepte d’economia circular, la seva principal diferència respecte a altres instal·lacions similars és la presència d’una avançada planta de transformació del digestado de productes fertilitzants. En aquesta planta de tractament s’aconsegueix, mitjançant processos successius de separació, concentració i filtrat i aprofitant la calor generada pels motors de cogeneració, separar el digestado obtingut després del procés de biodigestió en tres productes finals: un fertilitzant sòlid que es comercialitza en forma de pèl·lets, un fertilitzant líquid concentrat d’alt valor agronòmic i aigua de reg amb una caracterització físic química controlada i contínuament monitoritzada, informa l’empresa Bioengineria d’Almenar al seu Linkedin.
Albert González explica al seu reportatge, a SomRurals, que aquests biodigestors són comparables a una mena de gran estomac, que es “menja” els purins, residus orgànics i restes de la indústria agroalimentària com fruita i farines i els “digereix”, per mitjà d’un procés anaerobi (en absència d’oxigen) i a una determinada temperatura per generar biogàs. Inicialment, el projecte d’Almenar va ser impulsat per un centenar de famílies que van constituir una SAT; que el 2015 l’empresa lleidatana Griñó Ecològic va començar a subministrar els residus orgànics amb una petita participació en l’accionariat fins que l’any 2018 va convertir-se en el soci majoritari. La SAT d’Almenar continua, però dins de l’accionariat de la planta.
EcoBiogàs de Vila-Sana, fundada al 2007 pels germans Porta de Vila-Sana, és una planta de biogàs agroindustrial que, com a Almenar té un sistema de digestió anearòbia de purins de porc, residus agroalimentaris i llots, per generar biogàs i un biofertilitzant apte pel conreu. El tret diferencial d’aquest projecte és que s’ha dotat d’una planta d’upgrading (planta d’enriquiment del biogàs), construïda l’any 2018 dins del projecte Life Methamorphosis (consorciat per Aqualia, Àrea Metropolitana de Barcelona, FCC Serveis Mediambientals, Naturgy, Institut Català d’Energia i SEAT). La funció de la planta d’upgrading és transformar el biogàs en biometà, el qual es pot injectar a la xarxa de gas natural i, fins i tot, utilitzar com a biocombustible alternatiu per a vehicles. De fet, en aquests moments, ja està alimentant dos vehicles de SEAT.
Aquests són només alguns dels exemples de bioeconomia existents a Catalunya. Aquest model econòmic circular i sostenible es basa en l’ús de recursos biològics renovables i locals per produir béns i serveis en tots els sectors econòmics existents a Catalunya. I s’espera que, en els anys vinents, el territori català s’ompli de molts més projectes d’aquestes característiques. L’EBC 2030 sosté que la bioeconomia circular serà un dels principals motors de la innovació en els pròxims anys. Dins d’aquest model, el sector agroalimentari i, en particular, l’agroramader, hi poden tenir un pes específic molt important en la seva implementació.
Font: Porcat